Resultats de la cerca

Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max…

S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en…

El 1934 entrà al grup d’Isham Jones Dos anys més tard formà la seva orquestra, a la qual els anys quaranta s’incorporaren músics com Neal Hefti i Ralph Burns Amb el nom de Herman’s Herd, la banda adquirí reconeixement per la força i originalitat de la seva música Igor Stravinsky escriví Ebony Concerto 1945 especialment per a la formació Superà la crisi de les big bands de la meitat dels anys quaranta i, a partir del 1947, amb la Second Herd, es distingí per la seva secció de saxòfons, coneguda per Four Brothers, i on es donaren a conèixer Stan Getz, Al Cohn i Zoot Sims Durant les dues dècades…

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera, tant en solitari com amb…

Estudià clarinet i saxòfon alt De seguida entrà en contacte i tocà amb Ornette Coleman, de la mateixa generació i ciutat Fou professor de música a escoles públiques de Fort Worth 1949-61 i de Los Angeles 1961-82 El 1964 formà la New Art Jazz Ensemble i l’any següent dirigí una obra simfònica d’Ornette Coleman Sempre relacionat amb grups d’avantguarda, collaborà amb músics com Bobby Bradford i James Newton Als anys vuitanta dirigí el quartet Clarinet Summit Carter fou un virtuós del clarinet, del qual aprofitava tota la tessitura Les seves primeres composicions mostren la influència d’Ornette…

Fill d’un immigrant de Cap Verd, el 1950 el saxofonista Stan Getz l’incorporà al seu grup El 1951 s’installà a Nova York, on acompanyà els dos grans saxofonistes del moment, Lester Young i Coleman Hawkins, i poc després absorbí les influències del nou estil del be-bop Amb el bateria Art Blakey  el 1953 formà The Jazz Messengers, un dels grups de jazz de més renom posteriors a la Segona Guerra Mundial i capdavanter del hard-bop El 1956 l’abandonà per formar el seu propi grup, amb el qual assolí també una gran projecció i en el qual es formaren instrumentistes famosos Com a…

Fill de Francesc Nello i Ventosa El 1960 inicià els seus estudis amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Des del 1971 i fins a la seva jubilació fou professor de l’Institut del Teatre Dirigí muntatges a la Universitat de Barcelona, i Tassarba , d’Enric Morera, al Liceu de Barcelona 1966 Referent de l’escena catalana independent, el 1966 participà en la creació del Grup de Teatre Independent GTI, dins el qual creà el grup L’Òliba, dedicat a l’adaptació de clàssics al teatre infantil i juvenil i que participava dels Cicles de Teatre Infantil Cavall Fort Dins aquest…

Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim  i Vinícius de Moraes , autors de  Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En bona part,…

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil classificació, fou una veu única en el…