Resultats de la cerca

El 1616 passà als Mercader, barons de Bunyol El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló

En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig “ stadio de Sancto Petro de Podio de Biania ” Segons Francesc Caula, aquesta construcció situada al costat de l’església de Sant Pere, dalt el puig i a tocar del mas la Sala, L’any 1935 ja era completament enrunada Segons aquest mateix historiador Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28, 62-67, el primer senyor documentat d’aquest lloc és Ponç Bernat, casat amb Ermengarda, que, L’any 1094, féu un testament sacramental a l’altar de Sant Miquel de la parròquia de…

L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV

L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

És el més antic dels barris industrials d’aquest municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggròs, el 1860 Destaca l’església de la Sagrada Família, obra modernista de l’arquitecte Soler i March, beneïda pel bisbe Torras i Bages el 1908 Del mateix arquitecte i estil és la casa senyorial construïda per a la família Vial, que fou propietària d’aquesta indústria, situada al marge dret del Llobregat El 2001 hi havia 368 h i hom fa festa major el 15 d’agost

No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial