Resultats de la cerca

El 1616 passà als Mercader, barons de Bunyol El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló

Era originària de la província de Suruga, a la costa meridional de l’illa de Honshū Mantingué una tradició d’oposició al poder central, especialment en una revolta que durà nou anys, al segle XI, contra els Fujiwara

De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig “ stadio de Sancto Petro de Podio de Biania ” Segons Francesc Caula, aquesta construcció situada al costat de l’església de Sant Pere, dalt el puig i a tocar del mas la Sala, L’any 1935 ja era completament enrunada Segons aquest mateix historiador Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28, 62-67, el primer senyor documentat d’aquest lloc és Ponç Bernat, casat amb Ermengarda, que, L’any 1094, féu un testament sacramental a l’altar de Sant Miquel de la parròquia de…

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

És el més antic dels barris industrials d’aquest municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggròs, el 1860 Destaca l’església de la Sagrada Família, obra modernista de l’arquitecte Soler i March, beneïda pel bisbe Torras i Bages el 1908 Del mateix arquitecte i estil és la casa senyorial construïda per a la família Vial, que fou propietària d’aquesta indústria, situada al marge dret del Llobregat El 2001 hi havia 368 h i hom fa festa major el 15 d’agost

El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó

És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC