Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
literatura tàmil
Literatura
Literatura conreada en tàmil.
És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de…
Bartomeu Barceló i Tortella
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a “Pireneus”, “La Tramontane”, “Lo Gai Saber”, “L’Indépendant”, “La Veu de l’Empordà”, “La Nostra Terra” i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a “Costa Brava” amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a…
Hipòlit Rovira i Meri
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de…
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…
Narcís
Cristianisme
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
,
Baltasar Sayol
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví la interpretació d’una sèrie…
Billy Graham
Cristianisme
Nom pel qual fou conegut el predicador evangèlic nord-americà William Franklin Graham.
A setze anys, el sermó d’un predicador decidí la seva vocació per al ministeri religiós Ordenat el 1939 per l’ Església evangèlica , estudià al Florida Bible Institute El 1949 feu una campanya de predicació durant dos mesos al centre de Los Angeles que tingué una gran repercussió Tanmateix, fou amb el reconeixement i aprofitament de les possibilitats comunicatives de la televisió que aconseguí una enorme influència, fins al punt de ser considerat el més destacat dels anomenats “telepredicadors”, sobretot amb el programa Billy Graham Crusades A diferència de molts d’aquests…
Pere Antoni Beuter
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i exegeta.
Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532 Des…
, ,
Pacià
Imatge de sant Pacià en un fragment del retaule de la catedral de Barcelona (1688), obra de Miquel Sala
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Escriptor i bisbe de Barcelona (360-390).
Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina