Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Bruno Ganz

Bruno Ganz (2005)
yuno (CC BY-SA 3.0)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís.
Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la Schaubühne de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…
Romano Prodi

Romano Prodi
© Unió Europea
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…
Mercedes Sosa
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant argentina Haydée Mercedes Sosa.
De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…
Luis Eduardo Aute

Luis Eduardo Aute
Keneth Cruz (CC BY-NC 2.0)
Música
Pintura
Cantant, compositor, poeta i pintor castellà.
Fill d’un empresari català establert a les Filipines i d’una filipina d’origen espanyol, després de residir un temps a Barcelona el 1954 s’establí amb la seva família a Madrid Abans de centrar-se sobretot en la música, es dedicà també a la pintura i al cinema, activitats que juntament amb la literatura continuà al llarg de tota la seva vida El 1963 anà a París, on feu algunes exposicions, i el 1967 participà en la Biennal de São Paulo i participà també en el rodatge d’algunes pellícules L’interès per Bob Dylan i Georges Brassens i la bona acollida de cançons que havia escrit per a la seva…
,
Partito Democrazia Cristiana
Política
Partit polític italià creat pels antics militants del Partito Popolare Italiano
durant la resistència antifeixista, en la qual participà amb 60 000 homes (dels quals tingué 2 000 morts).
En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica dels anys…
Itàlia 2014
Estat
Matteo Renzi va esdevenir nou primer ministre d’Itàlia al començament d’any © Palazzo Chigi El drama humanitari de la migració africana i del Pròxim Orient cap a Europa es va mostrar amb tota la seva cruesa al llarg de l’any a les costes italianes Intensificada amb l’esclat i la prolongació dels conflictes a diversos països de la zona, al final d’octubre, Itàlia i la Unió Europea van confirmar haver superat les 150000 persones, interceptades o rescatades, en tan sols un any en el marc de l’“operació Mare Nostrum” i més de 2000 persones mortes ofegades comptabilitzades en el primer semestre…
Itàlia 2012
Estat
Amb una nova rebaixa en la qualificació del deute italià i la tendència recessiva que tornava a planejar sobre l'economia, Monti va celebrar l'entrada al 2012 anunciant un ambiciós pla de liberalitzacions que havia d'arribar a sectors com el dels transports i la distribució d'energia Les mobilitzacions no es van fer esperar, i el mes de gener el van protagonitzar les protestes i vagues de transportistes, taxistes, estacions de servei, advocats i farmàcies El Govern va presentar, al mes de març, un projecte de reforma laboral que, a més d'introduir una modalitat de contractes formatius,…
Itàlia 2018
Estat
El país va celebrar eleccions legislatives el 4 de març, que van suposar un fort capgirament en la dinàmica política interna i que també van tenir un important impacte exterior, principalment a la Unió Europea Els resultats van estar molt condicionats per la nova llei electoral, de caràcter proporcional, que va dificultar molt la formació d’un govern amb una majoria sòlida per a governar La candidatura més votada va ser la coalició de centredreta formada per cinc partits nacionals i deu de regionals Els nacionals eren la Lliga Nord, Força Itàlia, Germans d’Itàlia, Nosaltres amb Itàlia i Unió…
Cervell
Anatomia humana
El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina