Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Pedro Masó Paulet
Cinematografia
Guionista, director i productor cinematogràfic castellà.
S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria Forqué La…
Josep Ferrer i Esteve
Música
Compositor i guitarrista.
El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona Installat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a…
Joan Binimelis i Puig
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Doctor en teologia i en dret per la Universitat Literària de Mallorca En aquesta universitat fou procanceller i rector 1795-97, i també catedràtic de filosofia 1780 i teologia 1790 Ocupà diferents càrrecs eclesiàtics tant a Mallorca com a Jaén, on es traslladà amb el bisbe Pedro Rubio Benedicto Herrero De nou a Mallorca, el 1811, fou vicepresident de la Junta Suprema de Mallorca Entre les seves obres de caràcter teològic i religiós destaquen Practica christiana per obrar ab perfecció, que á mayor gloria de la Bma Trinidad Pare, Fill y Esperit Sant, tres persones distintas y un sol Deu…
María Enríquez y de Luna
Història
Duquessa de Gandia i de Sessa, princesa de Teano i de Tricarico, filla d’Enrique Enríquez y de Quiñones, senyor de Baza, i de María de Luna, i cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó.
De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499, la qual…
hagiografia
Cristianisme
Biografia d’un sant.
Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…
Jaume Capó i Villalonga
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario franciscano…
Antoni Cursach
Periodisme
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Periodista, impressor i narrador.
Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori 1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894, La senyera dels pallars alegoria montanyenca 1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…
,
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…
Pere Antoni Matheu i Mulet
Historiografia catalana
Prevere i investigador.
Ordenat el 1925, es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1929, i des del 1947 fou canonge de la seu de Mallorca Participà en el procés de beatificació de sor Francina Aina Cirer 1959 Com a investigador, publicà diversos estudis hagiogràfics i apologètics i també escriví diferents obres divulgatives sobre la catedral de Mallorca Mereix especial atenció la seva obra Cristianismo e islamismo 1934, en què analitza l’enfrontament entre ambdues civilitzacions A més, cal destacar Monografía histórica de Nuestra Señora de la Salud de Palma de Mallorca 1931,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina