Resultats de la cerca

Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Dirigí les investigacions que portaren a la fabricació de la primera bomba atòmica de l’URSS i posteriorment a la primera bomba termonuclear del món Director de l’Institut d’Energia Atòmica i acadèmic de ciències de l’URSS, dedicà els últims anys de la seva vida a estudiar les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear

De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo ‘La infantesa d’Ivan’, 1962, i de Canes, amb Andrej Rubl’ov 1969, i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis El seu lirisme intellectualitzat i crític prosseguí amb Solaris 1972, Zerkalo ‘El mirall’, 1975, Stalker 1979 i Offert ‘El sacrifici’, 1986

Juntament amb Kulešov i Pudovkin fundà uns estudis cinematogràfics, on treballà com a actor Corealitzador amb Fedor Ozep a Miss Mend 1926, el seu primer èxit fou Devuska s Korobkoj ‘La noia de la capellera’, 1927 La seva millor obra fou la pellícula sonora Okraina 1933

Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la composició…

Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

Preocupat pel muntatge cinematogràfic, la seva obra és una constant recerca i experimentació de noves formes de llenguatge, dins gèneres diversos Dirigí  Nakrasnom fronte ‘En el front roig’, 1920, Luc smerti ‘El raig de la mort’, 1925 i Sibiriaki ‘Els siberians’, 1940

Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el Trio amb…