Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les llengües…
somali
Lingüística i sociolingüística
Branca del subgrup oriental de les llengües cuixítiques que comprèn el somali, el baiso i el rendile.
teorema de Lagrange
Matemàtiques
Teorema que afirma que l’ordre d’un subgrup divideix l’ordre del grup a què pertany.
llengües sud-aràbigues
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües que constitueixen el subgrup meridional perifèric del grup de llengües semítiques de la família afroasiàtica.
Comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia llengües etiòpiques, i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia El sud-aràbic meridional o peninsular antic és conegut gràcies a un gran nombre d’inscripcions epigràfiques i inclou dos dialectes el sabeu i el mineu, dels segles VIII-VII aC fins al segle II dC L’alfabet d’aquestes inscripcions sembla ésser derivat d’un alfabet protofenici El sud-aràbic peninsular actual és representat per diverses llengües de la costa índica d’Aràbia, parlades per petits nuclis de pescadors o de tribus nòmades mahri, xakhri, kharsusi i batkhari…
blasisaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del final del Maastrichtià d’Arén (Osca, Pirineu d’Aragó), del subgrup dels lambeosaurins.
Probablement mostraven una migració dorsal de la cavitat nassal, que es trobaria inclosa dintre d’una cresta supracranial i es caracteritzen per una fenestra infratemporal en forma de “D” Pertanyia a un grup de lambeosaurins relativament primitiu juntament amb l’arenysaure, un altre dinosaure aragonés contemporani
benuecongolès
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup de llengües de la família nigerocongolesa, segons Greenberg, un subgrup de les quals és el bantú.
hemièdria
Mineralogia i petrografia
Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la meitat de les cares de les formes holoèdriques.
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
isoflavona
Farmàcia
Subgrup de flavones, inclòs al grup farmacològic dels fitoestrògens i presents a la soia, els llegums i el trèvol vermell.
En ésser convertides pels bacteris intestinals en fenols heterocíclics, la seva estructura química és semblant a l’estradiol i adquireixen activitat terapèutica davant dels trastorns de la menopausa Contràriament, també poden tenir una acció antiestrogènica Hom els reconeix una acció protectora contra el càncer de mamella en constatar-se una menor incidència d’aquesta malaltia als països asiàtics i de l’Amèrica Central, on la soia és un element habitual en la dieta També s’ha observat un efecte protector en altres càncers hormonodependents com el d’ovari, el d’endometri i el de pròstata
tetartoèdria
Mineralogia i petrografia
Subgrup d’operacions de simetria que engendra formes cristal·lines amb la quarta part de les cares de les formes holoèdriques.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina