Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Joan Francesc Ferrer
Historiografia catalana
Mercader, ciutadà honrat i dietarista.
Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc…
Matheo Tollis de la Roca
Música
Compositor i clavicembalista espanyol.
Arribà a la ciutat de Mèxic el 1756, amb el seguici del virrei Gràcies a la marquesa de Las Amarillas -esposa del virrei- les autoritats de la catedral l’acceptaren com a clavicembalista i compositor sense examen d’accés ni oposicions, només per a l’acompanyament del Miserere del dimecres de Setmana Santa El 1757 fou nomenat ajudant del mestre de capella, Ignacio Jerusalem, i substitut d’organista Més tard fou mestre dels infants cantors de la catedral i rebé l’encàrrec d’escriure diverses composicions L’any següent accedí al càrrec de mestre de capella La mort de Juan de Velasco…
Tullio Serafin
Música
Director d’orquestra italià.
Es formà al Conservatori de Milà i començà a treballar en l’Orquestra de la Scala com a violinista i, ocasionalment, violista Graduat el 1898, el 1903 feu el seu debut com a director d’orquestra a Ferrara Posteriorment treballà com a director substitut a la Scala, on la seva feina fou molt valorada per A Toscanini, que feu possible la seva promoció Així, el 1907 es presentà al Covent Garden, i dos anys després fou nomenat director principal de la Scala, on romangué fins el 1914, i en 1917-18 Dirigí al Metropolitan de Nova York 1924-34, a l’Òpera de Roma 1934-43 i el 1962 i a l’…
Georges Sébastian
Música
Director d’orquestra hongarès.
Es formà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on es graduà el 1921, any en què començà a exercir de mestre de cant a l’Òpera de Munic i a rebre classes de direcció de B Walter Treballà com a director substitut al Metropolitan de Nova York 1923-24 i freqüentà diversos escenaris europeus fins que, el 1927, assumí la titularitat de la Städtische Oper de Berlín, que exercí fins el 1931 Després d’una estada a Moscou, on fou director musical de la ràdio d’aquesta ciutat 1931-37, el 1938 es traslladà als Estats Units, on estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Scranton…
Jack DeJohnette
Música
Bateria i pianista nord-americà de jazz.
A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es prolongà durant tres…
Bartolomé Pérez Casas
Música
Director d’orquestra murcià.
Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà càrrecs de gestió musical…
,
Mateu Isern i Estela
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1981, s’especialitzà en dret comunitari europeu i bancari El 1982 exercí de jutge substitut al Jutjat de Districte número 1 d’Eivissa i l’any següent entrà a treballar com a tècnic a la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears El 1984 ingressà a l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear SA, que dirigí deu anys més tard El 1992 obrí el seu propi despatx especialitzat en dret bancari i concursal, i desenvolupà una activitat professional privada fins que el 2011 fou escollit candidat a la batllia de Palma pel PP…
Ignasi Parella i Bisaganyas
Música
Organista i compositor català.
Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement…
Domènec Arquimbau
Música
Mestre de capella català.
De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa…
Hernando de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, fill d’Antonio de Cabezón.
Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina