Resultats de la cerca
Es mostren 11282 resultats
rami
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, que són tallades arran de terra quan tenen una alçada d’un metre i mig.
De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…
mastodontoides
Paleontologia
Grup de vertebrats de la classe dels mamífers proboscidis que atenyen d’1 a 3,30 m d’altura en la creu i tenen dues molars de corona baixa, amb la superfície dibuixada de crestes transversals.
Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i premaxillar a la…
policlàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris que inclou gairebé exclusivament espècies marines i bentòniques que tenen una longitud des d’1 mm fins a 15 cm i que presenten el cos eixamplat amb coloracions molt variades.
Es mouen mitjançant ondulacions del cos Tenen l’aparell digestiu subdividit en moltes branques i poden presentar ventoses a les parets del cos A l’aparell genital, els oviductes són independents dels vitelloductes
lactobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, que tenen la propietat de fermentar una gran varietat de substrats amb producció de CO2, etanol i especialment d’àcid làctic.
Són rodons, immòbils i grampositius Llurs hàbitats naturals són molt variats i especialitzats la boca, el tracte intestinal, la vagina, materials vegetals, etc Tenen un gran interès econòmic, puix que són els responsables dels processos de fermentació de productes lactis, per tal d’obtenir iogurt, quefir, formatge, etc
àlcids
Ornitologia
Família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors, bastant petits, de colors blancs i negres i que a terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s’insereixen molt posteriorment.
Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors Tenen les ales curtes i no poden volar gaire, però són excellents nedadors i s’alimenten dels peixos que persegueixen sota l’aigua Viuen en societats a les mars de l’hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l’hivern, fins a la Mediterrània occidental El dimorfisme sexual no és gaire acusat No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix símbol que la partícula però amb una…
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles…
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
ambliopsiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis integrat per individus molt semblants als de l’ordre dels ciprinodontiformes, petits, de boca gran i no protràctil i anus situat sota la gorja, davant les aletes pectorals; la majoria són despigmentats i tenen els ulls atrofiats.
No tenen veritables òrgans d’acoblament Són cavernícoles Viuen a la part central dels EUA L’ordre consta d’una sola família, la dels ambliòpsids
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina