Resultats de la cerca

L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la facultat de filosofia i lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927 amb Maurice Grammont i Georges Millardet, a Madrid 1928 amb Menéndez Pidal i Américo Castro, a Zuric 1929 amb Louis Gauchat, Arnald Steiger i Jakob Jud, i a París 1930 amb Oscar Bloch, Mario Roques i Antoine Meillet Es doctorà a Madrid amb un treball sobre Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra  l’introduí 1930 a les…

Aquest autor encetà, el 1856, la publicació d’una sèrie d’estudis de toponímia, el que ell anomenà la geografia històrica dels Pirineus Orientals, i, aquell mateix any, aparegué l’article “Géographie historique du Conflent” dins el butlletí de la Société Agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, un treball realitzat a base de l’observació personal i l’estudi de la documentació antiga referida a aquella comarca, incloent-hi més de sis mil manuscrits inèdits provinents dels arxius conflentins Aquest article representa una de les primeres contribucions de l’autor a l’estudi…

Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de foneria Aquesta tasca…

L’autor, conegut pel pseudònim de Tísner , proposa una mirada més justa i equànime en la relació entre americans i hispans El contrast entre els dos mons dividits per l’Atlàntic és tractat amb enginy, humor i una tendresa que no oculta ni la paròdia ni la crítica de la història del descobriment espanyol Tísner fingeix haver traduït el manuscrit d’Opòton, un vell asteca La crònica, escrita en nàhuatl, narra l’aventura dels tres mil set-cents asteques que cercant el déu Quetzalcóatl descobriren la Península Ibèrica Els indis troben escandalosos els costums d’aquella gent, els seus hàbits…

La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts parallelismes amb la de Cristòfor Colom D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició Descobriments al servei de dues monarquies Pel que fa a tots dos…

En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…

Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…

La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en…

Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’arbres i d’arbusts restringits a les…