Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
encavallada
encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines
bloc
Bloc d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta que, ajustada a l’embocadura d’alguns instruments de vent, obtura parcialment l’entrada de l’aire i delimita l’escletxa o canal que dirigirà l’aire contra el bisell.
Tradicionalment és tallat en fustes poc deformables amb la humitat, com les de savina o cedre, per a evitar que, en reinflar-se amb l’alè, pugui esberlar el tub S’anomena també tascó
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
Sant Romà de Sant Romà d’Abella (Isona)
Art romànic
No ens han pervingut notícies d’aquesta església, que degué tenir el seu origen en època medieval Tradicionalment fou sufragània de Sant Esteve d’Abella fins que l’any 1904 fou erigida en parròquia independent
sentit
Filosofia
Psicologia
Zoologia
Facultat d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència
Camarata
Barri
Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila de Selva de Mallorca (Mallorca).
Cap d’Any
Folklore
Festa de celebració del primer dia de l’any, coneguda tradicionalment amb el nom de Ninou.
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
els quatre vivents
Bíblia
Nom amb què són coneguts els quatre éssers celestials (amb cara de lleó, vedell, àguila i home) que en la visió d’Ezequiel i a l’Apocalipsi acompanyen la carrossa de Jahvè.
Representen probablement els quatre punts cardinals o els vivents més nobles de la creació, bé que tradicionalment des de sant Ireneu hom hi veu una figura dels evangelistes tetramorf, que escamparen l’evangeli a tots quatre vents