Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
descentralització
Dret administratiu
Tècnica administrativa consistent a transferir part de la competència de l’administració central o autonòmica a entitats amb personalitat pública d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional.
El procés descentralitzador permet de mantenir el control polític central tot donant una autonomia en determinats àmbits o aspectes de la gestió administrativa En els estats de dret anglès, la descentralització ha estat el fonament de la gestió pública i ha permès de potenciar el desenvolupament de les collectivitats locals Els estats basats en el dret administratiu francès tendeixen, per la complexitat i l’increment actuals de les funcions públiques, a superar el centralisme a través d’una descentralització geogràfica i funcional de l’aparell administratiu tot cercant una major eficàcia en l…
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.
frigoportador
Tecnologia
Dit del fluid (aire, aigua, solució salina, líquid orgànic de baix punt de congelació) utilitzat com a intermediari per a transferir la calor del medi a refredar al frigorigen fred.
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…
protocol de control de transmissió
Electrònica i informàtica
Protocol la finalitat del qual es transferir dades i controlar la informació de manera que se’n garanteixi l’entrega dins la xarxa, assegurant que cada conjunt de dades arribi correctament al seu destinatari.
Procedent de les xarxes Arpanet, posteriorment s’incorporà a les xarxes internet Juntament amb el protocol d’internet IP forma el TCP/IP protocol d’internet, sobre el qual treballen gran quantitat d’aplicacions i que forma l’esquelet dels protocols de les xarxes internet i Intranet, independentment del sistema operatiu en què treballi cada ordinador Aquest protocol, o TCP, detecta errors en la transmissió o pèrdues de dades, i força retransmissions fins que la recepció és correcta i completa
metafísica
Filosofia
Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs.
Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general , o ontologia, i metafísica especial , integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes sI dC foren collocats darrere els llibres dedicats als temes de física és a dir, de la natura μετà τà φνσικά Aquests catorze llibres contenen texts escrits en èpoques diferents, i potser per diferents autors, on es tracta de la saviesa d’una certa “filosofia primera…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
anastàtica
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de reproducció autogràfica ( autografia
) que consisteix a mullar l’original amb aigua, entintar després les lletres amb tinta grassa —que és repel·lida per les zones molles— i, seguidament, transferir-lo per pressió sobre la pedra o planxa litogràfica.
Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina