Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.
frigoportador
Tecnologia
Dit del fluid (aire, aigua, solució salina, líquid orgànic de baix punt de congelació) utilitzat com a intermediari per a transferir la calor del medi a refredar al frigorigen fred.
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
protocol de control de transmissió
Electrònica i informàtica
Protocol la finalitat del qual es transferir dades i controlar la informació de manera que se’n garanteixi l’entrega dins la xarxa, assegurant que cada conjunt de dades arribi correctament al seu destinatari.
Procedent de les xarxes Arpanet, posteriorment s’incorporà a les xarxes internet Juntament amb el protocol d’internet IP forma el TCP/IP protocol d’internet, sobre el qual treballen gran quantitat d’aplicacions i que forma l’esquelet dels protocols de les xarxes internet i Intranet, independentment del sistema operatiu en què treballi cada ordinador Aquest protocol, o TCP, detecta errors en la transmissió o pèrdues de dades, i força retransmissions fins que la recepció és correcta i completa
Milà
Vista de la ciutat de Milà des de la catedral
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
metafísica
Filosofia
Ciència que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) més enllà del món sensible o de la natura i, més en particular, de l’ens i l’ésser, així com dels seus principis i atributs.
Des de l’edat moderna, ha restat dividida en metafísica general , o ontologia, i metafísica especial , integrada per la teodicea, la psicologia i la cosmologia El terme metafísica correspon al nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l’edició d’Andrònic de Rodes sI dC foren collocats darrere els llibres dedicats als temes de física és a dir, de la natura μετà τà φνσικά Aquests catorze llibres contenen texts escrits en èpoques diferents, i potser per diferents autors, on es tracta de la saviesa d’una certa “filosofia primera” que ha de tenir per objecte “l’ens en…
anastàtica
Disseny i arts gràfiques
Tècnica de reproducció autogràfica ( autografia
) que consisteix a mullar l’original amb aigua, entintar després les lletres amb tinta grassa —que és repel·lida per les zones molles— i, seguidament, transferir-lo per pressió sobre la pedra o planxa litogràfica.
Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina