Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Casa forta de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Casa forta Ruïnes d’aquest casal, que té adossada l’església de Santa Maria de la Sala ECSA - J Bolòs La casa forta de la Sala és situada al costat de l’església de Santa Maria de la Sala, al sud de la serra de la Sala, prolongació de la de Castelltallat Mapa 35-14 362 Situació 31TCG946305 De la carretera que va a Sant Mateu i a Castelltallat, a 1,5 km del trencall de Sant Mateu, surt a mà dreta un camí carreter, en molt mal estat, que en 2 km porta fins a la Sala JBM La casa forta de la Sala té una planta gairebé quadrada A l’exterior, la cara sud fa 13,25 m de llarg i la cara oest té una…
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…
la Canyada de Biar
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Biar, als corredors longitudinals del Sistema Prebètic valencià, disposat transversalment a la depressió del Vinalopó.
Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…
sonografia
Geografia
Imatge del fons marí obtinguda per un sistema d’emissió i recepció d’ecos que escombra transversalment els costats d’un vaixell especialment preparat.
resclosa
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica feta transversalment en un curs d’aigua per tal d’elevar-ne el nivell i derivar-la fora del seu llit.
Quan és de petites dimensions, hom l’anomena assut quan l’obra és d’una certa importància és anomenada preferentment presa
pal
Transports
Cadascun dels trossos de fusta que hom posa a la platja transversalment a l’eix longitudinal d’una barca per varar-la o treure-la.
També és anomenat parat
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
eix
Tecnologia
Transports
Peça col·locada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda.
auricularials
Micologia
Ordre de basidiomicets, de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, que comprèn fongs primitius, generalment gelatinosos, caracteritzats per llurs heterobasidis septats transversalment i llur vida generalment saprofítica.
Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina