Casa forta
Ruïnes d’aquest casal, que té adossada l’església de Santa Maria de la Sala.
ECSA - J. Bolòs
La casa forta de la Sala és situada al costat de l’església de Santa Maria de la Sala, al sud de la serra de la Sala, prolongació de la de Castelltallat.
Mapa: 35-14 (362). Situació: 31TCG946305.
De la carretera que va a Sant Mateu i a Castelltallat, a 1,5 km del trencall de Sant Mateu, surt a mà dreta un camí carreter, en molt mal estat, que en 2 km porta fins a la Sala. (JBM)
La casa forta de la Sala té una planta gairebé quadrada. A l’exterior, la cara sud fa 13,25 m de llarg i la cara oest té una longitud de 13,90 m. Darrere, al costat de la paret nord, a l’est hi ha l’església, dedicada a Santa Maria, i a l’oest dos cups per a premsar raïm, segurament afegits en època moderna, quan la casa forta senyorial esdevingué una casa de pagès.
A la façana sud de l’edifici hi ha la porta. Aquesta porta, per fora, és acabada amb un arc de mig punt i, per dins, amb un arc escarser. Les deu dovelles de l’arc i els carreus dels muntants són de color rogenc. En aquesta façana hi ha quatre espitlleres al nivell inferior, acabades amb un arc apuntat buidat en un carreu monolític. De fet, els diversos aparells constructius que veiem en aquesta paret són el reflex de nombroses reformes, que fan pensar que aquesta façana fou refeta en diversos moments. Una de les transformacions suposà la construcció d’una finestra geminada, damunt de la porta (la qual modernament fou tapiada i reformada).
Planta del conjunt que inclou el casal i l’església de Santa Maria.
J. Bolòs
El sector sud-est de l’edifici és ocupat per una mena de vestíbul que permet d’accedir, per una porta acabada amb un arc de mig punt també format per deu dovelles, a un espai quadrangular, que ocupa tot el sector nord-est d’aquesta casa forta.
A l’oest d’aquest possible vestíbul hi ha una altra porta, acabada a fora amb un arc de mig punt monolític; per la cara interior, hi ha un arc rebaixat. Passat aquest arc, entrem en una sala que té, a dins, una longitud d’11 m —correspon a la longitud de l’edifici— i una amplada de 4,3 m. És dividida transversalment per quatre arcs diafragma. Recentment, s’ha ensorrat tot el seu mur occidental, on hi havia diverses espitlleres.
Podem suposar que, d’acord amb les característiques força regulars de les seves parets, fetes amb carreus ben col·locats en filades, ja de bon principi, a part d’aquesta planta baixa, hi havia, almenys en alguns sectors, un pis superior. Podem datar aquesta construcció, una casa forta d’un cavaller o membre de la baixa noblesa, cap al segle XII. (JBM)
Bibliografia
- Bolòs, 1997*. pàgs. 107-108.