Resultats de la cerca

Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901

Aquesta mena de companyies es regulen per la llei 14/1994 d’1 de juny i un posterior reial decret, el 4/1995 de 13 de gener Tradicionalment, la contractació de treballadors amb la finalitat de cedir-los amb caràcter temporal a d’altres empreses per a fer front a necessitats conjunturals havia estat prohibida pels ordenaments laborals Amb tot, des del final dels anys seixanta, els països centrals de la Unió Europea començaren a regular aquesta activitat en considerar que podia canalitzar un volum molt important d’ocupació que requereix una resposta immediata A l’Estat espanyol,…

Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les innovacions…

En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…

La seva formació és obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos

Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya

L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament collectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de…

És una situació ambivalent en què un assalariat de coll blanc s’identifica amb els valors consumistes i aspira a diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels treballadors de l’empresa de coll blau Aquesta situació es pot donar, fins i tot, en casos en què el personal administratiu cobra menys que els treballadors manuals dins de la pròpia empresa

A l’Estat espanyol, la inscripció a l’oficina de collocació és obligatòria per al treballador en situació d’atur i les empreses han de sollicitar de l’oficina que els correspongui els treballadors que necessitin

Suprimit per l’estatut del treballador del 1980, assumeixen la representació collegiada del conjunt dels treballadors, per a la defensa dels seus interessos, els comitès d’empresa