Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Els priàpuls
Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…
insectívors

Musaranya comuna
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris.
Famílies més importants de l'ordre dels insectívors erinacèids Erinaceus sp eriçó macroscèlids Macroscelides proboscideus rata de trompa solenodòntids Solenodon cubanus almiquí sorícids Sorex sp musaranya , gusarapa tàlpids Desmana sp talp Talpa sp talp tenrècids Tenrec ecaudatus tenrec
instrument de vent
Música
Segons la classificació tradicional dels instruments de l’orquestra, cadascun d’aquells que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
Es divideixen en dos grans grups els instruments de fusta representats en l’orquestra actual sobretot per la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot i els de metall trompa, trompeta, trombó, tuba i altres, molts dels quals avui són obsolets
Bartolomeo Eustachi
Metge i anatomista italià.
Professor d’anatomia a Roma 1555-68 i metge del duc d’Urbino, fou un dels propulsors de l’anatomia comparada Féu descripcions de diferents indrets del cos humà, sobretot de l’orella interna i la faringe trompa d'Eustaqui Escriví De motu capitis 1561, Libellus de renibus 1563, Opuscula anatomica 1564, etc
otitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’orella; normalment va acompanyada de dolor, hipoacúsia, febre i vertigen.
La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui
Thea Musgrave
Música
Compositora i pianista escocesa.
Estudià a Edimburg i a París, amb NBoulanger Ha escrit concerts, un per a clarinet 1968, i un altre per a trompa, banda i orquestra 1971, i òperes, com The Decision 1967, The Voice of Ariadne 1974, Mary, Queen of Scots 1976 i A Christmas Carol 1978-79, obres serials però amb influències de folk-song
badall
Biologia
Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
Comporta sovint l’obturació de la trompa d’Eustaqui i, com a conseqüència, sordesa momentània Tradueix una dificultat o disminució de la respiració, deguda a la fatiga, al desig de dormir, al tedi, a la gana, al fred o a una calor excessiva També a vegades és símptoma de dispèpsia Pot ésser provocat també per mimetisme, naturalment inconscient
cal·lifòrids
Entomologia
Família de dípters braquícers ciclòrrafs que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos robust i quetes abundants.
Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava
mossèn Lleonard
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Conegut també com a mossèn de Vallseca, és autor d’un plany a la passió de Crist, Vuy gran maytí auzí votz d’una trompa , que emfasitza amb notable dramatisme el sofriment de la Mare de Déu Bibliografia Pagès, A 1936 La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina