Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
consanguinitat
Dret canònic
Dret civil
Relació de parentiu
que uneix les persones que vénen d’un ascendent comú; és anomenada natural
si procedeix d’una simple relació carnal, i civil
quan deriva d’un matrimoni legítim.
La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…
coma
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat per una pèrdua de consciència profunda, amb impossibilitat de despertar el pacient malgrat que hom l’estimuli.
El coma s’esdevé quan és alterada la interacció normal entre els hemisferis cerebrals i el sistema reticular activador situat a la part superior del tronc cerebral Les seves causes són nombroses i poden agrupar-se en lesions del l’encèfal hematoma epidural i subdural, infart i hemorràgia cerebrals, tumors i abscessos cerebrals lesions del tronc cerebral infart, hemorràgia, tumor i traumatismes lesions cerebrals difuses i metabòliques traumatismes, anòxia o isquèmia síncope, arrítmies cardíaques, xoc, vasculitis infeccions meningitis i encefalitis epilèpsia hemorràgia…
gland
Anatomia animal
Part distal del penis, coberta pel prepuci i amb teixit erèctil, al vèrtex del quals hi ha el meat urinari.
En la zona d’unió amb el tronc del penis, el gland s’eixampla formant la corona prepucial
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…
artèria hepàtica
Anatomia animal
Una de les tres branques del tronc celíac.
Comprèn l' artèria gàstrica dreta , l' artèria gastroduodenal i l' artèria hepàtica pròpiament dita, la qual es divideix en l' artèria hepàtica dreta i l' artèria hepàtica esquerra , que irriguen, respectivament, les meitats dreta i esquerra del fetge
berruga seborreica
Patologia humana
Berruga consistent en un tumor benigne de l’epidermis que es caracteritza per lesions papuloses úniques o múltiples lleugerament protuberants, arrodonides o ovalades.
És de color gris, marró o negre, i la seva localització més freqüent és a les espatlles a la cara i al tronc
Els equiürs
Femella de bonèllia Bonellia viridis en el seu ambient natural L’aspecte sorprenent d’aquest equiür es correspon amb una biologia no menys sorprenent el cuc que hom pot veure en la fotografia, de cos petit i trompa bifurcada llarguissima, duu el mascle dins un canal mucós que li recorre el cos Jean-Georges Harmelin Els equiürs o equiuroïdeus reuneixen unes 150 espècies d’animals marins bentònics, principalment litorals, que viuen enterrats en el fang, la sorra o les fenedures de les roques Són metazous celomats, protostomats, bilateralment simètrics i no metameritzats en estat adult, tot i…
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és blanca,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina