Resultats de la cerca

La consanguinitat constitueix impediment, dins uns graus determinats, per al matrimoni àdhuc per al civil, i en uns casos és dispensable i en uns altres no genera l’obligació d’ajuda alimentària fins al segon grau de consanguinitat, dóna dret a la successió intestada fins al quart grau, i produeix l’exempció, l’atenuació o l’agreujament de la pena o bé la tipificació del delicte quan és comès entre parents pròxims El parentiu de consanguinitat pot ésser lineal transmès per línia directa, de pares a fills o collateral collateralitat La computació de la consanguinitat, segons el dret romà i…

El coma s’esdevé quan és alterada la interacció normal entre els hemisferis cerebrals i el sistema reticular activador situat a la part superior del tronc cerebral Les seves causes són nombroses i poden agrupar-se en lesions del l’encèfal hematoma epidural i subdural, infart i hemorràgia cerebrals, tumors i abscessos cerebrals lesions del tronc cerebral infart, hemorràgia, tumor i traumatismes lesions cerebrals difuses i metabòliques traumatismes, anòxia o isquèmia síncope, arrítmies cardíaques, xoc, vasculitis infeccions meningitis i encefalitis epilèpsia hemorràgia…

És de color gris, marró o negre, i la seva localització més freqüent és a les espatlles a la cara i al tronc

Típicament són arbres que consten d’un tronc o estípit simple i esvelt, coronat per un plomall de fulles grosses, pinnatisectes o palmatisectes

Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…

És pròpia de l’Àsia sud-oriental i de la Insulíndia, on és conreada per a l’obtenció del sagú , fècula alimentària extreta de la medulla del tronc

Després d’una correguda d’impuls, s’utilitza la potència del braç, l’espatlla i el tronc per tal d’assolir la distància més gran possible en el llançament

El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és…

Té el cap petit i rodó i el tronc cilíndric El pelatge és negrós, amb reflexos argentats, i és molt apreciat en pelleteria Habita a les aigües costaneres del Pacífic septentrional

Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior