Resultats de la cerca

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de l’actual…

La producció vinícola es troba dins la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres També hi ha arbres fruiters 50 ha i hortalisses 40 ha La ramaderia ovina 70 caps aprofita els herbatges de la depressió Hom aprofita també les argiles pliocèniques de la plana per a la fabricació de materials de construcció teules i rajoles La població es mantingué estacionària al voltant dels 1 000 h durant la primera meitat del segle XX a partir del 1962 s’incrementà El poble 2 843 h agl 1981 78 m alt, al voltant de l’antic castell de Santa…

La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…

Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…

El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví El poble 423 h agl 1982,…

Germà gran de Jaume Renard de Saint-Malo Fill de la burgesia honrada de Perpinyà, feu estudis brillants a l’escola central de la vila, però es retirà durant el període napoleònic Durant la restauració borbònica de Lluís XVIII, fou nomenat sostprefecte de Ceret, responsabilitat que l’ocupà durant quinze anys En aquest càrrec, protegí localment les monarquies francesa i espanyola dels atacs liberals Legitimista, fou rellevat de la funció el 1830, i des de llavors es dedicà totalment a l’estudi històric Feu una gran recerca arxivística, i fou pioner en l’ús de la documentació dels protocols…

Situació Vista de la capçalera, sobrealçada als segles XIV-XV, amb dos petits matacans disposats a banda i banda ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa centra el poble de Terrats, situat al sud de Llupià i Tuïr, a la riba esquerra de la Canta-rana Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 32,4” N - Long 2° 46’ 22,2” E Terrats és a 2 km de Tuïr per la carretera D-615 PP Història Les referències més antigues sobre Terrats són del segle IX El 30 de juliol del 844, Argila, fill del difunt comte Berà, venia al seu fill Berà dues villae , amb tot el…

El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una…

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr…

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat governador de…