Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
sàtrapa
Persona que té autoritat i la fa valer, que exerceix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada amb relació al càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements.
clàusula codicil·lar
Dret civil
Clàusula testamentària en la qual, com a mesura de precaució, s’establia que, si aquell acte o instrument no podia valer com a testament, tingués el valor jurídic de codicil.
Avui, amb la Compilació del dret civil català, ha caigut en desús, puix que d’una manera expressa hom hi estableix que tots els testaments ineficaços són considerats codicils, sense necessitat de clàusula codicillar, mentre reuneixin les condicions de codicil i no siguin nuls per preterició dels legitimaris
Les taules de patronatge de Bócor i Bètulo
El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…
Castell de Llagostera
Art romànic
El lloc de Llagostera ja era conegut el 855 quan s’esmenta un “Sancti Felicis de Locustaria” entre els béns del monestir de Santa Maria de la Grassa El lloc va registrar també els topònims de “Lagostera” 993, “Lagustaria” 1016 i “Locustaria” 1163 El 914 també es té notícia de la “valle que vocant Locustaria” , la meitat de la qual havia estat comprada per la comtessa Garsendis a “Emo, femina” per 500 sous “cum villas et villariunculis et terminibus suis” , és a dir, amb la Vall d’Aro, Penedes i la mar, a sol ixent Maçanet, Caldes i Aulet, a ponent la mar, Caules i Maçanet, a migdia i Caçà i…
Canvis emocionals durant el puerperi
De la mateixa manera que es produeixen canvis físics en l’organisme matern, després del part també s’esdevenen canvis emocionals importants En néixer l’infant, es trenca sobtadament l’equilibri entre mare i fill que s’havia creat durant els nou mesos d’embaràs De sobte, l’ésser que la mare sentia com una part d’ella mateixa, i sobre el qual havia elaborat nombroses fantasies, es converteix en un ésser real amb vida autònoma A més, aquest nounat tot just incorporat a la família no es pot valer per ell mateix, i necessitarà que en tinguin cura per a sobreviure i desenvolupar-se de…
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona, 1989 altres…
benefici
Dret civil
Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per a alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
La tècnica dels beneficis, com a instrument de protecció patrimonial, és molt peculiar del dret romà, del qual deriven la major part dels beneficis que en el camp del dret privat subsisteixen com a vigents, amb un nom particular cadascun d’ells, gairebé sempre derivats de l’originària denominació llatina
educació especial
Educació
Tractament educatiu adequat per a possibilitar als deficients d’incorporar-se a la vida social i a un sistema de treball en què es puguin valer per ells mateixos i sentir-se útils.
Santa Maria de Bernui (Sort)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH425016 Història Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al monestir de Gerri “ in valle…
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…