Situació
Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui. (JAA)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH425016.
Història
Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri.
En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al monestir de Gerri “in valle Assua, in loco que dicitur Bernui, ecclesiam Sancte Marie”. El fals VIII, datat el 953, correspon al testament del comte Isarn, i s’hi repeteixen les deixes del fals VI. El fals XI, datat entre el 1017 i el 1035, esmenta la parròquia de Bergui, que podem identificar amb la de Bernui.
El primer esment autèntic que posa en evidència la relació entre la parròquia de Bernui i el monestir de Gerri data de l’any 1105, quan Ot, bisbe d’Urgell, restitueix al monestir de Gerri algunes de les esglésies que li havien estat usurpades, entre elles Santa Maria de Bernui. A partir d’aquest moment, la parròquia de Bernui apareix sempre vinculada al monestir de Gerri. L’any 1146, l’abat Ponç de Gerri donà l’església de Bernui al prepòsit Berenguer i nomenà un vicari perquè la servís.
L’any 1302 l’abat Sanç Aner de Gerri donà l’església de Bernui, amb la cura d’ànimes, a Pere de Pals, que havia de prestarli obediència canònica. El 1477 s’esmenta un Pere Codó com a monjo i prior de Bernui, que havia fet col·lació del priorat de les Maleses a Joan Guillem Claverol, cambrer.
Al principi del segle XVI, en el moment de redactar-se el Spill... del vescomtat de Castellbò, s’esmenta el priorat de Bernui com l’església parroquial: “és del orde de Sanct Benet, és constituït dins la jurisdictió spiritual del abat de Gerri e súbdit a dit abat. Pot valer in portatis lo dit Priorat cascun any ... Fa lo dit Priorat e prior per alberga al senyor cascun any vint y sinch sous e sis cestés de civada”.
Com a possessió de Gerri, no s’esmenta en les detallades visites pastorals del bisbat d’Urgell del 1575 i el 1758. Actualment depèn de la parròquia de Rialb. (MLIC-JAA)
Església
És un edifici molt transformat. Es conserven part del mur nord i tota la façana sud de l’edifici original, que ha perdut la capçalera, de la qual no es coneixen dades sobre l’estructura que tenia, però podem suposar que devia tractar-se d’un absis semicircular. En la façana sud es conserva, paredada, la porta original (l’actual és al mur de ponent) resolta amb un arc de mig punt de dovelles ben tallades i extradossades per una filada de llosetes planes. A un nivell més alt, sota el campanar d’espadanya, es conserva una finestra de doble esqueixada, corresponent a l’obra original.
L’aparell és de carreus ben tallats i disposats molt ordenadament, i s’inclou dins les tecnologies constructives que caracteritzen les esglésies de la vall d’Àssua, construïdes al segle XI seguint els principis de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Tragó, 1982, pàgs. 94-95
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 238
- Puig, 1991, vol. II, doc. 91, pàgs. 62-63, doc. 135, pàg. 96, doc. 289, pàg. 196, doc. 538, pàg. 394, FG-VI, pàgs. 406-408, FG-VIII, pàgs. 409-410 i FG-XI, pàgs. 412-413.