Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
síncope
Lingüística i sociolingüística
Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
Es dóna molt sovint en la formació de les llengües romàniques per caiguda de vocals pretòniques i posttòniques verecundia ± 'vergonya’, medicu ± 'metge’ També dialectalment vritat, carbassa , en comptes de veritat, carabassa
perjuri
Dret penal
Delicte comès per qui dóna un fals testimoniatge en un procés.
També el comet el qui, sense mancar substancialment a la veritat, l’altera amb inexactituds o el qui presenta testimonis falsos Si, a més, hi ha suborn, n'és incrementada la penalitat
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal…
Pàl·lades
Lingüística i sociolingüística
Epigramista grec.
Fou un gramàtic humil i de temperament descontent Han estat conservats més de 150 epigrames seus a l' Antologia Palatina , que descriuen amb un fort accent de veritat la mediocritat de la vida
Ferdinand Canning Scott Schiller
Filosofia
Filòsof anglès d’origen alemany, principal representant del pragmatisme a Anglaterra, que ell anomenà humanisme, per tal de recalcar la dimensió de satisfacció de necessitats o utilitats humanes que caracteritza i dóna valor a tota manifestació cultural, per abstracta que sembli.
Corregí el relativisme del criteri pragmatista de veritat mitjançant el principi selectiu de l’eficàcia social Obres Studies in Humanism 1907, Logic for Use An Introduction to the Voluntarist Theory of Knowledge 1929
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
sabor
Física
Propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons.
Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia
Leonardos Della Porta
Literatura
Escriptor cretenc.
Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat
docta ignorantia
Cristianisme
Locució que indica, en un sentit ampli, el coneixement necessàriament limitat que hom pot arribar a posseir de Déu.
Des de Nicolau de Cusa De Docta Ignorantia , 1440 ha passat a significar la necessitat de conèixer la impotència de la raó enfront de la veritat intellectual absoluta, per tal d’assolir la saviesa perfecta Déu
Marc Vidal i Bru
Literatura catalana
Escriptor.
Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina