Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Poble i castell de Rard (Bages de Rosselló)
Art romànic
Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
Els Urgellès, pare i fill
Una família sorprenent, la dels Urgellès El pare era un home amb vocació d’empresa el seu fill Agustí va ser un savi, més interessat en la investigació que en l’empresa I un altre fill, Fèlix 1845-1919, fou un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana Joan Fèlix Urgellès i Rovira era fill de Vilafranca del Penedès Devia haver nascut amb el segle XIX, més o menys La primera referència històrica que en tenim és com a propietari d’una petita fàbrica de teixits de cotó a la seva població de naixement Però aviat canvià de ram d’activitat i de residència i passà del sector tèxtil al…
benzè

Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
bescuit
El toro Farnesi bescuit procedent d’Alcora (~1850)
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…
xarol
Tecnologia
Vernís molt llustrós i permanent que s’adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.
besadura
Arts decoratives
Porció d’una peça de terrissa que resta sense vernís pel fet d’haver estat en contacte amb una altra peça durant la cuita.
entèric | entèrica
Farmàcia
Dit del medicament recobert d’un vernís resistent als sucs gàstrics, de manera que, en ésser administrat per via oral, arriba als budells sense modificació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina