Poble i castell de Rard (Bages de Rosselló)

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud. Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell. Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles. La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques (“fecit operari castrum de Riardo [...] et fecit operari castrum de Furchis”). Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII (els anys 1188 i 1193 l’abat d’Arles tenia el dret de fortificar el poble).

Al cim de la carena de la serra on hi havia el poble, actualment encara es pot veure una construcció de planta rectangular, que fa 27 m d’ample × 38 m de llarg, i els murs de la qual tenen un gruix d’1,4 m. Els panys de mur, mig enderrocats, són fets amb pedres poc treballades i còdols, ben arrenglerats en filades horitzontals, units amb morter de calç. Aquestes ruïnes reben el nom del Castellàs o castell de Rard. A causa de la forma com fou treballat el terreny damunt del qual es bastí aquest edifici, es pot considerar una mota natural.

Amb tot, sembla que el Castellàs de Rard, amb una planta rectangular, sense torres d’angle, pogué ser també el reducte fortificat del poble abandonat de Rard. Tanmateix, les restes d’aquest poblat són evidents als vessants nord i est de la serra (teules, terrissa vidrada). El fet de no haver-se trobat en aquestes ruïnes ceràmica grisa i en canvi sí nombrosos fragments de ceràmica amb un vernís de tons verdosos fa pensar que no espot fer recular, en principi, aquest lloc de poblament gaire més enrere de la fi del segle XIII.

Segurament la causa que la planta del castell sigui quadrangular està en les característiques del relleu del lloc. Cal dir que les motes amb aquesta planta són considerades tardanes (del segle XIV, en principi). Sigui el que vulgui, el castell de Rard fou construït com una mota natural: els fonaments de la fortificació foren isolats de la resta del planell a partir de l’excavació i de l’aplanament del camí de circumval·lació; a més, hi hagué la construcció d’un recinte jussà al nord del clos delimitat d’aquesta forma. La mota té una alçada de 3 m, amb relació al nivell d’aquest clos inferior.