Resultats de la cerca

Hi estan més exposades les persones immunodeprimides i les que han estat sotmeses a cirurgia gàstrica o intestinal o tenen una disminució de la secreció àcida gàstrica L’etiologia més freqüent són les infeccions bacterianes i en menor proporció les degudes a protozous o virus Acostuma a presentar un quadre clínic lleu, però en alguns casos es pot complicar amb presència de sang i moc a la femta com a signe de lesió de la mucosa intestinal i necessita un diagnòstic etiològic i un tractament més acurat Es pot encomanar a través del menjar i la fruita per tant, cal prendre mesures profilàctiques…

Intuïtiva i influïda pel Modernisme, es donà a conèixer amb Alma errante 1916 En el seus viatges féu estada als Països Catalans —Llorenç Villalonga la convertí en personatge literari Silvia Ocampo—, i a Exaltación 1928 inclogué traduccions de Verdaguer, Maragall, Alcover, Carner, etc

Narrador d’estil àgil i amè, excellí sobretot en el conte i en les descripcions dels seus viatges a les muntanyes amb els seus alumnes Cal destacar-ne la Bibliothèque de mon oncle 1832, les Nouvelles genevoises 1841 i Voyages en zigzag 1845

Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món

Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata

Recorregué Europa fins a Polònia i Rússia Escriví poesia i teatre i, sobretot, llibres de viatges, entre els quals Descriptive Travels in the Southern and Eastern Parts of Spain and the Balearic Isles in the Year 1809 1811, on parla de Catalunya, Mallorca i Menorca

Participà en viatges d’exploració científica a l’Atlàntic i al Pacífic especialment el 1774, i passà a dirigir 1793 l’esquadra hispànica que operava a la Mediterrània contra la República francesa Fou secretari de marina 1796-99 i membre del consell d’estat de Carles IV

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…

La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges