Resultats de la cerca

Vicari i rector de la cartoixa de Valldemossa Publicà Libro de la vida monástica, eremítica que hicieron los antiguos padres, y hacen hoy día los verdaderos ermitaños de San Pablo 1670 i deixà inèdita, entre altres obres, una Vida de la beata Catalina Thomás

Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà

De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual collaborà en la tasca d’arengar el poble

Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial

Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311

Passà als Bellit, als Gualbes que passaren a cognomenar-se Aragall, als Brando i als Crespí de Valldaura

Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona fou també un predicador famós

Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte 1896 promogué la fundació d’escoles i de temples El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fessea, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis

Frare dominicà, era mestre de teologia i vicari general de l’orde als regnes hispànics Nomenat bisbe d’Elna, obtingué un acord entre el capítol i la comunitat d’Elna 1619, que feia temps que estaven en discòrdia Amplià el palau episcopal i promulgà un jubileu el 1620

Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde