Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Czartoryski
Llinatge principesc lituà establert a Polònia, sortit d’un fill del primer gran duc de Lituània, Guedymin I (mort el 1341).
El nom ve de la possessió de Czartorysk Volínia que adquiriren vers el 1400 Foren creats ducs de Klewan i de Zukow, possessions que havien adquirit vers el 1430, i senyors de l’ordinariat de Goluchów Entre els membres d’aquest llinatge destacaren el príncep Casimir Czartoryski mort el 1741, gran canceller de Lituània i castellà de Wilna, i el seu fill i successor en els títols, príncep Frederic Miquel Czartoryski mort el 1775, starosta de Gradzik i de Luck, vicecanceller de Lituània el 1724 i gran canceller el 1752 El seu nebot, el príncep Adam Casimir Czartoryski mort el 1823,…
Pere Roio
Cronologia
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català, Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…
, ,
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…
Bernat de Gualbes
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions…
Wolfgang Schüssel

Wolfgang Schüssel
© Comissió Europea
Política
Polític austríac.
Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…
Berenguer de Cruïlles i de Mosset
Història
Senyor de Calonge (Baix Empordà) i de Bestracà (Garrotxa), fill i hereu de Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
, a qui succeí el 1350 sota la tutoria de la mare Agraïda de Mosset.
Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó Féu les primeres armes en la guerra contra Castella a Carinyena, el 1363 el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou Dirigent de l’oposició a la cort de Montsó del 1383, després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la corona catalanoaragonesa Fou premiat amb extenses baronies a l’illa Francofonte,…
regent
Història
Membre del Consell d'Aragó sota la direcció i presidència del vicecanceller o president.
El nombre dels regents varià de quatre a sis, dos pel regne d’Aragó, dos pel de València i dos pel Principat de Catalunya i regnes de Mallorca i Sardenya Havien d’ésser natius i rebien el tractament de doctor
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó…
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina