Resultats de la cerca

L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al segle X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia

A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació o reorganització d’onze viles de l’illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous Estudià també les fonts de l’illa, sobre les quals escriví 1307 l’obra Aquarum forensium

Comportava la cessió del domini útil al darrer emfiteuta i el domini directe al primer establiment els altres establiments restaven com a senyors mitjans amb dret a cens en nua percepció, fadiga i lluïsme Aquesta pluralitat de senyors era peculiar de l’antic territori de Barcelona i d’altres viles i llocs del Principat fou prohibida per la llei de 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, si bé hom respectà les situacions creades

Actiu des del 1423 fins al 1456 Segueix la línia de l’estil internacional derivat de l’escola de Borrassà amb característiques locals De la seva obra feta a Tortosa resta només el retaule de Sant Miquel 1429, de l’esglesiola del mateix nom de la Pobla del Bellestar, conservat a l’església de Vilafranca del Maestrat Veí de Morella, contractà retaules per als llocs i les viles de la comarca Fins l’any 1954 es conservaven les taules del retaule de Cinctorres, contractat el 1441

Apareix documentat per primera vegada el 1187, any en què la comtessa de Pallars Sobirà Guillema I i el seu fill Bernat retenen com a penyora el castell i la vila de Mencui en el plet que mantenen amb Bernat de Toralla Uns anys després, el 1201, la mateixa comtessa lliurarà el castell a Bernat de Toralla, un cop resolt el plet que mantenia amb ell El 1280 el rei Pere II el donà en feu, entre d’altres castells i viles, a Bernat de Toralla