Santa Eulàlia d’Alós (Alt Àneu)

No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació.

Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090. Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri la vila d’Alós subterior (Jussà) i un excusatum en cada una de les viles comtals de la Vall d’Àneu, entre els quals s’esmenta un home anomenat Eiz Astre, d’Alós Superior (Sobirà), que per tant, en aquest moment era una vila de possessió comtal, a diferència d’Alós Jussà, que passà a domini del monestir de Gerri.

La següent referència coneguda d’Alós Sobirà data del 1304, si acceptem que la Bastida d’Alós que Bernat de Convenis donà a la seva filla Serena correspon al lloc d’Alós Sobirà.

El 1338, en el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri consta que el poble d’Alós Jussà tenia 68 homes, mentre que el d’Alós Sobirà només en tenia dos, dades que es devien correspondre amb el nombre de focs d’ambdues viles, o amb la quasi totalitat. Aquest contrast fa pensar que el poblament d’Alós Sobirà estava ja en franca decadència, i probablement devia desaparèixer aviat. Aquest fet podria explicar, doncs, la manca de notícies posteriors, fins i tot de memòria oral.