Resultats de la cerca

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’…

Fill del baríton Mack Harrell 1909-1960, estudià amb Leonard Rose a la Juilliard School L’any 1960 debutà al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Nova York Del 1965 al 1971 fou primer violoncellista de l’Orquestra de Cleveland, que dirigia Georg Szell Des del 1971 desenvolupà una important carrera com a solista La seva amplíssima discografia inclou les Suites per a violoncel sol de JS Bach, els trios per a piano, violí i violoncel de Beethoven i els concerts d’E Elgar, R Schumann, A Dvorák i C Saint-Saëns Debutà a la Gran Bretanya l’any 1975 en un concert amb la…

Nascut en el si d’una família aficionada a la música, començà a estudiar piano i violí de molt jove El 1900 es traslladà amb la seva família a Nova York, on s’inicià en el violoncel i la composició El 1908 anà a ampliar els estudis de violoncel a Alemanya amb R Haussmann En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà als Estats Units, on impartí classes de música en diverses institucions abans d’establir-se a Nova York El 1928 conegué H Cowell, Ch Ives i E Varèse i s’integrà dins els cercles de l’avantguarda nord-americana Els anys trenta adoptà un dodecatonisme lliure…

Germà de Regino Sainz de la Maza Rebé les primeres nocions musicals a Burgos, i el 1913 inicià a Madrid els estudis de guitarra amb D Fortea, que compaginà amb els de violoncel El 1916 es traslladà a Barcelona i continuà l’estudi de la guitarra amb M Llobet Aviat feu els primers concerts d’aquest instrument, però durant els anys vint i trenta es dedicà professionalment al violoncel Entre el 1928 i el 1933 estudià composició amb E Morera, disciplina a la qual es dedicà de ple després de la Guerra Civil, juntament amb l’ensenyament privat de la guitarra, instrument per…

Probablement desenvolupà part de la seva activitat a Alemanya, on el 1765 feu un concert a Frankfurt, i també a Anglaterra El 1767 actuà a Londres, ciutat on obtingué diversos èxits i on romangué durant un cert temps aixoplugat pel comte Abingdon També a Londres publicà Six sonates à violon et basse , opus 1 1767, Twelve Italian Songs and Duets for Voice and Harpsichord with Accompagnement for a Guittar , opus 2 1768, i Six Sonatas for Two German Flutes or Two Violins and a Bass 1769, opus 3 Més tard retornà a Espanya, on el 1776 ingressà com a violinista a la Capilla Real de Madrid L’estil…

Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre petits grups de…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Pierre Fournier, Maurice Maréchal i Joseph Calvet i on es graduà el 1945 amb primers premis en violoncel i música de cambra L’any següent contragué matrimoni amb el violoncellista Paul Tortelier , amb qui interpretà i enregistrà obres per a dos violoncels, com el Concert per a dos violoncels d’A Vivaldi Desenvolupà també una carrera important com a solista, convidada per les millors orquestres d’Europa El 1964 interpretà el Concert per a violoncel i orquestra d’A Khačaturjan, sota la direcció del mateix compositor…