Resultats de la cerca

Fou definida a la vall del riu Würm, afluent del Danubi al SW de Munic Hom ha dividit el Würmià en tres estadis o fases el Würmià I , el Würmià II i el Würmià III És equivalent a la glaciació del Vístula del Nord d’Europa, i de la del Wisconsin de l’Amèrica del Nord

El 1960 hom calculava en 3 000 el nombre dels seus descendents Fou un grup molt bellicós que s’enfrontà amb els francesos i amb els jesuïtes, establerts allí des del 1669 Es posaren, però, al costat de la causa americana colonialista, influïts per un missioner anglès, i cediren llur territori a canvi d’uns terrenys als estats de Wisconsin i Ontario

Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina

Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning 1940, Principles of Behavior 1943, Essentials of Behavior 1951 i A Behavior System 1952

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué la Medalla…

Graduat el 1965, treballà a les universitats de Wisconsin 1966-67I i Yale 1975-76 i el 1983 fou nomenat director del departament de biofísica de membranes de l’institut Max Planck Arran dels seus estudis en biologia cellular, el 1991 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina juntament amb B Sakmann, amb el qual descobrí els canals iònics de la cèllula i les seves funcions

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941

Deixeble de Karl Knies, seguí la tendència historicista i cooperativista Fou professor a les universitats Johns Hopkins 1881-92, de Wisconsin 1892-1925 i de Northwestern 1922-23 Participà en la fundació de l' American Economic Association , i en fou secretari 1886-92 i president 1900 Entre les seves obres cal destacar Outlines of Economics 1893, en collaboració amb Ralph MHess Després del 1914 es manifestà el seu conservadorisme, en acceptar la teoria marginalista