Resultats de la cerca
Es mostren 1662 resultats
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…
Joan Abelanet
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després conservador del…
Gall fer
El gall fer Tetrao urogallus o gall salvatge dels nostres boscos pirinencs és un ocell difícil de veure pel seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat El mascle, del qual veiem un exemplar a la fotografia, ateny 85 cm d’envergadura, i és de plomatge gairebé negre és característica la pell nua, vermellosa, que li envolta l’ull i el color clar del bec Noteu, també, l’amplada de la cua oberta Joaquim Gosálbez Als Països Catalans el gall fer resideix a Catalunya i a Andorra, mentre que a la resta del territori és absent A les nostres terres es comporta com un ocell…
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Els comtes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat o de…
Josep M. Algué i Sanllehý
Meteorologia
Meteoròleg i jesuïta.
L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió…
Francesc Grau i Viader
Literatura catalana
Escriptor.
Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945 Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural A més de professor de català 1970-82, exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla 1978-81, i director de El Nunci 1981-91, revistes de Calella, i…
Santa Maria de Viver (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098 Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any 1183, en què…
Castell de Cabó
El topònim Cabó és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i, del castell de Cabó, en tenim notícies des del 1115 Els primers senyors del castell i la vila de Cabó foren els Caboet, que ocuparen un lloc preeminent entre les nissagues nobles de la comarca durant l’edat mitjana Fins a l’inici del segle XIII els Caboet se succeeixen ininterrompudament per línia directa en la possessió del patrimoni familiar, constituït principalment per les valls de Cabó i de Sant Joan però el matrimoni d’Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò 1185 representà la unió dels dominis hereditaris…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina