Resultats de la cerca
Es mostren 2005 resultats
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona
Centre d’investigació bàsica i aplicada en el camp de la medicina regenerativa fundat l’any 2004.
És una fundació pública, el patronat de la qual està constituït per la Generalitat de Catalunya i el ministeri de sanitat És emplaçat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona PRBB, junt amb el Centre de Regulació Genòmic CRG i l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM Juan Carlos Izpisúa Belmonte en fou el director des de la fundació fins el 2014, que fou substituït per Ángel Raya Consta d’un banc de línies cellulars, dirigit per Anna Veiga, i d’un centre d’investigació en cèllules mare humanes i les seves aplicacions Treballa amb la xarxa de bancs de preembrions humans…
Castell de Castellvell del Camp
Art romànic
L’existència d’un castell a Castellvell s’intueix pel topònim que identifica el poble, malgrat que no en resta actualment cap vestigi El lloc de Castellvell formava part del terme de Reus i fou donat a poblar pel cambrer, però, a causa de les desavinences sorgides amb el repoblador, el 1206 aquell recuperà la senyoria per mitjà d’una compra Un any després, en el repartiment efectuat entre el cambrer i el castlà de Reus dels llocs de Castellvell i d’Almoster, surt mencionat el castell de Vilafort sic designant el lloc de Castellvell Probablement el castell era situat en el puig on fou…
Sant Pere de Tesà
Art romànic
La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…
Elisabeth Rethberg
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Dresden, on el 1915 debutà al teatre d’òpera i formà part de la seva companyia fins el 1922 Aquest any debutà al Metropolitan de Nova York amb Aïda , escenari que visità regularment fins el 1943 Parallelament, es presentà en diversos teatres alemanys i al Festival de Salzburg El 1928 participà, a Dresden, en l’estrena d' Helena egipcíaca R Strauss Gràcies a la seva tessitura de soprano lírica spinto , destacà sobretot com a protagonista de personatges verdians i wagnerians Ocasionalment assumí el paper de Donna Anna Don Giovanni , de WA Mozart, que interpretà a…
Paul Gerhardt
Música
Poeta alemany.
Ordenat de ministre protestant, era diaca el 1651 a l’església de Sant Nicolau de Berlín, càrrec que dimití el 1666 per diferències de tolerància religiosa amb l’elector de Prússia, Frederic Guillem El 1699 fou novament ministre d’una parròquia a Lübben Luterà fervent, en la seva obra contraposa la turbulència del món a la pau que sorgeix de l’experiència interior de la fe De llenguatge planer, els seus més de cent trenta cants i himnes, molt divulgats, són interpretats encara avui Foren musicats primer pels cantors Johannes Crüger i Johann Georg Ebeling Johann Sebastian Bach adaptà un dels…
Il Sodoma
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Antonio Bazzi, pintor italià.
Aprengué la tècnica amb Lda Vinci i rebé l’influx de LSignorelli i del Perugino Malgrat que treballà a Roma, al Vaticà 1508 i al Palazzo Farnese ~1513, la seva activitat es desenvolupà preferentment a Siena, on s’establí el 1501 Féu, entre altres obres, els frescs del monestir de Sant'Anna in Campana, Pienza 1503, continuà el cicle iniciat per LSignorelli al convent de Monte Oliveto Maggiore, Siena 1505-08 i decorà la capella de Santa Caterina a San Domenico de Siena 1526 El seu estil, dins el corrent manierista, es caracteritzà per un to malenconiós i afectat i per una concepció…
Marià de Sabater i de Vilanova
Història
Literatura catalana
Escriptor i polític.
Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve resumen de la…
,
Raimon Torres i Clavé

Raimon Torres i Clavé en el paper de Boris Godunov
© Fototeca.cat
Música
Baríton.
Estudià a Barcelona amb Anna Milich i amplià estudis a París En la temporada 1942-43 debutà al Liceu de Barcelona, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov , de Mussorgskij Actuà a la Scala de Milà 1948 i 1953 i en altres teatres europeus i d’Amèrica Estrenà Cardillac , de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d' El pessebre , de Pau Casals, a Assís, Itàlia 1962, en la reexhumació d' Héliogabale , de Dde Séverac Ceret 1972, i enregistrà òperes, com Canigó , d’AMassana, El giravolt de maig , de Toldrà, i altres discs També conreà el…
Teòfan
Història
Emperadriu d’Orient.
El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble,…
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina