Resultats de la cerca

Aquest vast territori fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i als seus successors, pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Muǧāhid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins el 1323, en què fou…

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou…

Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament…

Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El castell fou…

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Rector del collegi de la Sapiència de Palma, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull Es doctorà en teologia el 1776 Fou rector d’Alaior Menorca 1791-93 i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics

Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que…

Era fill del vescomte Pere IV de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Bernat de Vilamur i del de Lleida Berenguer d’Erill Entre el 1212 i el 1226 fou sagristà de Lleida i ardiaca de Tremp, càrrec que rebé dels seus oncles bisbes, que l’havien fet canonge quan tenia cinc anys escassos 1202 Fou elegit bisbe d’Urgell el 1230, encara diaca, i confirmat el 1231 Tota la seva vida com a bisbe d’Urgell fou remarcada per la seva oposició al comte de Foix i a un grup de canonges que el denunciaren a Roma de greus crims i vicis 1248 És difícil de veure-hi clar, en…

Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf…

Fou abat d’Amer 1051-1102 i bisbe de Vic 1102-09 La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer 1100-01 Erigí la canònica augustiniana de Manlleu , consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes