Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Les províncies catòliques dels Països Baixos constitueixen la unió d’Arrás
Les províncies catòliques dels Països Baixos, sota la sobirania de Felip II, constitueixen la unió d’Arrás Les províncies protestants s’agrupen a la unió d’Utrecht i es declaren independents 1581
Abdicació de Carles I
Abdicació de Carles I Felip II regna als dominis de la Monarquia Hispànica, a Flandes i a Borgonya, mentre que Ferran I succeeix Carles V a l’Imperi i als dominis austríacs
Inici de la crisi de la hisenda castellana
S’inicia la crisi de la hisenda castellana Es produeix la primera fallida de les finances de Felip II Es generalitzen els juros Les fallides s’aniran repetint fins al final de segle
Les autoritats catalanes no reconeixen el virrei Joan de Sentís, bisbe de Barcelona
Les autoritats catalanes no reconeixen el virrei Joan de Sentís, bisbe de Barcelona, abans del jurament del nou monarca, Felip IV de Castella, III d’Aragó, i exigeixen l’entrada de la Vicerrègia
firma possessòria d’infançonia
Història
Al regne d’Aragó, document equivalent a la carta executòria d’hidalguía castellana.
La sentència que incloïa era emesa de primer per la cort del justícia i després per la reial audiència Felip V n'igualà 1707 la tramitació a la de la carta executòria castellana
Pere de Bellcastell
Història
Cavaller al servei del rei Sanç de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca.
Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip, però fou obligat a acceptar-la per les forces del rei Jaume II de Catalunya-Aragó
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…
Elisabet I d’Anglaterra

Elisabet I (1595-1600), per Nicholas Hilliard
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina d’Anglaterra i d’Irlanda (1558-1603), filla d’Enric VIII i d’Anna Bolena.
Fou declarada filla illegítima, però el parlament 1544 la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort 1558 de la seva germanastra Maria I Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intelligents collaboradors, com William Cecil i Francis Walsingham Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la…
Es reserven les bosses de conseller en cap i de conseller segon del Consell de Cent barceloní als ciutadans honrats, als juristes i als metges
Un privilegi de Felip III de Castella, II d’Aragó, reserva les bosses de conseller en cap i de conseller segon del Consell de Cent barceloní als ciutadans honrats, als juristes i als metges
María Calderón
Teatre
Actriu castellana, documentada des del 1623.
Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina