Fou declarada filla il·legítima, però el parlament (1544) la restaurà en els seus drets, i accedí a la corona després de la mort (1558) de la seva germanastra Maria I. Governà com un monarca absolut i s’envoltà d’intel·ligents col·laboradors, com William Cecil i Francis Walsingham. Un dels problemes més importants del seu regnat fou la qüestió religiosa. Ja durant els regnats d’Eduard VI i Maria I fou utilitzada per l’oposició protestant. Ja en el poder, i per enfortir la seva posició personal i la de l’estat, tendí a afavorir l’Església anglicana; seguí el camí marcat pel seu pare i contrarestà la reacció catòlica del regnat anterior. En seguir la Reforma, Elisabet optava també pel món del comerç i de la navegació, per la burgesia de les ciutats marítimes i per l’aristocràcia que s’havia beneficiat de les vendes dels béns de l’Església. El 1559 el parlament li concedí una nova acta de supremacia, i el 1562 hom restablia l’acta d’uniformitat; d’aquesta manera hom consolidava definitivament el protestantisme anglès vinculat a l’estat. Restava, però, per resoldre la qüestió d’Escòcia i de la reina Maria (Maria I d’Escòcia), amb drets sobre el tron anglès, la qual aglutinà l’oposició catòlica, a nivell anglès i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajudà els reformistes escocesos, i Maria hagué de fugir a Anglaterra i demanar refugi a la seva rival, la qual la retingué presa i, finalment, decidí de fer-la executar (1587).
Sorgí, així, l’afrontament amb el regne de Felip II de Castella, baluard del catolicisme, bé que l’únic element del conflicte no fou aquest afer: Felip II defensava un imperi heterogeni, immens, ric; Elisabet tenia al seu darrere un país en expansió que necessitava trencar els mercats espanyols per assegurar el seu creixement i donar sortida a la seva producció. Elisabet canalitzà l’oposició a Felip II fomentant les expedicions de càstig de la marina britànica contra les possessions espanyoles i els vaixells espanyols ajudant sistemàticament els rebels holandesos en llur lluita d’independència; d’aquesta manera Elisabet guanyava un mercat d’economia de base burgesa, similar a l’anglesa, i aconseguia d’afeblir l’imperi de Felip II. L’episodi més conegut d’aquest antagonisme fou el protagonitzat per l’Armada Invencible (1588).
En l’aspecte econòmic el regnat d’Elisabet significà el triomf de les classes emprenedores i la preparació de les condicions que havien de fer d’Anglaterra la potència colonial, comercial i industrial més forta del món al segle XVIII. En foren les bases una agricultura que satisfeia el consum interior, la consolidació de la indústria de la llana, la disponibilitat d’una unitat monetària (lliura esterlina) forta i estable, l’expansió de la marina mercant, la creació de les primeres grans companyies per accions (Companyia de l’Índia Oriental) i l’establiment a l’Amèrica del Nord dels primers territoris del futur imperi colonial. Elisabet romangué soltera tota la vida (ha estat anomenada, per això, la reina verge) i la succeí Jaume I, fill de Maria d’Escòcia.