Resultats de la cerca

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la Illustració…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…

Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de…

D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió  Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors efectes…

Estudià teatre Actiu políticament en el moviment estudiantil, després del cop d’estat que enderrocà Salvador Allende , fou condemnat i empresonat diverses vegades fins el 1977, que s’exilià a l’Equador i posteriorment a Nicaragua, on donà suport a la revolució sandinista El 1980 anà a Alemanya, i treballà com a corresponsal a l’Amèrica Llatina i Àfrica Els anys vuitanta milità en l’ecologisme i fou dirigent de Greenpeace Posteriorment s’establí a Gijón La seva obra literària comprèn pràcticament tots els gèneres, bé que destaca especialment en la narrativa, amb novelles com ara Un viejo que…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…

Prèviament havia concorregut a les eleccions municipals de 1987 i no hi obtingué representació

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer…