Resultats de la cerca
Es mostren 3001 resultats
literatura tibetana
Literatura
Literatura conreada en llengua tibetana.
Eminentment religiosa, segueix dos models ben definits el de l’Índia, per a les obres de caràcter ètic i filosòfic, i el de la Xina, per a les obres històriques Les primeres obres de relleu segles VII i VIII són traduccions del cànon búdic, compilades posteriorment segle XIII amb el nom de bKa'-'gyur amb els comentaris filosòfics de què foren objecte formen el bsTan-'gyur Els texts més nombrosos són els ensenyaments espirituals dels lames, un dels més grans tresors del pensament asiàtic Igualment importants són les biografies de lames hagiografies, la poesia mística com els cants de…
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…
Visa pour l’Image
Periodisme
Festival internacional de fotoperiodisme celebrat anualment a Perpinyà des del 1989.
Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de…
intermezzo
Música
Als segles XIX i XX, moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran, o fins i tot una obra autònoma de caràcter líric, generalment per a piano.
Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus 116 a 119, de J Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda en A Bruckner…
giusto sil·làbic
Música
Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.
Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les cançons…
Exposició Regional Valenciana
Cartell de Vicent Climent i Navarro per a l’Exposició Regional Valenciana del 1909
© Fototeca.cat
Història
Exposició celebrada a València del 22 de maig al 22 de desembre del 1909.
Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb…
Josep Tomàs i Piera
Història
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol de la…
premis Ciutat de Palma
Certamen anual instituït el 1955 per l’ajuntament de Palma per a obres de creació cultural.
Els principals premis són proclamats el dia de Sant Sebastià 20 de gener, patró de la ciutat Les modalitats més destacades són les de novella i poesia S'atorguen o s'han atorgat també premis en reconeixement d'altres gèneres, com ara teatre, periodisme, història, ciències, pintura, fotografia, música, etc Les dues primeres modalitats reben, respectivament, el nom de Llorenç Villalonga de novella des del 1993 i Joan Alcover de poesia Des de l'inici fins el 1979 es convocaren indistintament en castellà i en català, però aquest any passaren a ser exclusivament en català fins el període de 2004-…
Sigfrid
Mitologia
Música
Literatura alemanya
Heroi de les llegendes escandinaves (l’Edda, la Volsungasaga, amb el nom de Sigurd) i germàniques, com el cant dels Nibelungs.
Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la pira…
Domingo M. Vila
Història
Política
Polític, orador i diplomàtic.
Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina