Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
epítet
Gramàtica
Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial.
L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer Formà part del…
Giovanni Maria Farina
Economia
Químic i comerciant italià.
Establert a Colònia l’any 1709, es dedicà a la fabricació i a la venda d’una aigua perfumada que anomenà aigua de reina o aigua admirable , la recepta de la qual sembla que adquirí d’un venedor ambulant, i que és coneguda mundialment amb el nom d' aigua de Colònia
la Font d’en Carròs
Municipi
Municipi de la Safor, als contraforts septentrionals de la serra Gallinera; el sector N és ja a la plana regada pel riu d’Alcoi, l’aigua del qual s’aprofita a través de la séquia reial d'Alcoi per mitjà de les séquies de Rebollet i la comuna d’Oliva.
Hom aprofita també l’aigua de fonts com la que dona nom a la vila i de pous Un 20% del terme és improductiu L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destinada a garrofers unes 200 ha, ametllers 50 ha i oliveres 22 ha El regadiu unes 450 ha és destinat a tarongers 400 ha, i a hortalisses La vila 3286 h agl 2006, fonters 77 m alt és al raiguer de la serra Gallinera l’església parroquial Sant Antoni és gòtica segle XV El lloc, que havia estat mixt de moriscs 26 focs el 1602, dependents de la fillola d’Oliva i de cristians vells 160 focs el 1609 fins a l’expulsió dels primers,…
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com…
El que cal saber dels accidents relacionats amb activitats aquàtiques
De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…
diagrama T-S
Geografia
Diagrama usat en oceanografia descriptiva que té la salinitat sobre l’eix de les abscisses i la temperatura (generalment la potencial) sobre l’eix de les ordenades.
La temperatura i la salinitat són propietats conservatives de l’aigua de mar són determinades pel clima local, a través dels intercanvis de calor i aigua amb l’atmosfera, i lluny d’aquesta, aquestes propietats només es poden canviar per barreja amb aigües veïnes Com que no totes les combinacions de temperatura i salinitat són possibles en l’aigua de mar natural, tota mostra d’aigua no superficial queda perfectament identificada per la seva temperatura i salinitat com un punt en el diagrama T-S En aquests diagrames s’hi poden superposar les corbes de mateixa densitat isopícniques, la qual cosa…
front de marea
Geografia
Front hidrogràfic paral·lel a la costa generat per l’acció de les marees.
La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea
Diarrea dels nadons
Bé que és estrany que els infants alimentats amb lactància materna pateixin de diarrees, aquest trastorn, en canvi, és relativament freqüent en els infants que segueixen la lactància artificial, pel fet que els biberons es poden contaminar amb gèrmens que en infectar el tub digestiu provoquin diarrees També en pot causar la preparació inadequada dels biberons massa concentrats En la majoria dels casos, la diarrea és lleu, i se soluciona substituint dues o tres preses de llet per aigua bullida, a la qual es pot afegir una culleradeta de sucre per cada 100 cc d’aigua També és útil en alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina