Resultats de la cerca
Es mostren 5167 resultats
Full Català
Publicacions periòdiques
Publicació dels catalans de Mèxic.
Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…
Viatge pintoresc i històric d’Espanya
El teatre de Sagunt, segons un gravat del Viatge pintoresc i històric d’Espanya , d’Alexandre de Laborde
© Fototeca.cat
Llibre publicat en francès ( Voyage pittoresque et historique en Espagne
) per Alexandre de Laborde, en dos volums, dividit cadascun en dues parts, apareguts en fascicles a París entre l’any 1806 i el 1820.
La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975…
Santa Maria de Mequinensa
Art romànic
Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere, que s’…
Sant Climent de Sopeira
Art romànic
El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’any 1700, Climent Solà hi…
Nolasc del Molar
Cristianisme
Nom religiós de Daniel Rebull i Muntanyola.
Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961 Amb pseudònim…
Nicolau Canyelles i Delseny
Disseny i arts gràfiques
Edició
Cristianisme
Bisbe de Bosa (1578-85), a Sardenya, i editor.
Estudià teologia, lleis i llengües orientals a Roma, on fou protegit per Juli III El 1560 s’ordenà sacerdot Probablement induït per l’impuls editorial promogut a Roma pel concili de Trento, creà a Càller la primera impremta estable de Sardenya 1566 Juntament amb Vincenzo Sembenino, impressor seu, muntà també una llibreria Publicà un Catecismo o suma de la religión cristiana 1566, traducció castellana de l’obra d’Edmond Anger Edictes e pragmàtiques generals per lo bon govern 1572 Capítols de cort de l’estament militar de Sardenya 1572 la primera edició dels Carmina 1574 de Venanzio Fortunato…
Bernard Bomer
Geografia
Geomorfòleg.
Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’…
Dino Risi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César, Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988, Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i…
Joan Grau i Verdaguer
Periodisme
Periodista radiofònic.
Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara Bon dia Catalunya…
François Dominique Toussaint-Louverture

François-Dominique Touissant-Louverture
© Fototeca.cat
Història
Capitost revolucionari haitià.
Fou un esclau negre que el 1791 s’uní als insurrectes de Buckman Aviat esdevingué un dels caps de la revolta, i combaté els francesos el 1793 i el 1794, aliat a vegades amb els espanyols i els britànics, fins que fou abolida l’esclavitud Comandant en cap de les forces haitianes i governador general vitalici semiindependent 1801, defensà el seu poder enfront dels anglesos, dels francesos i dels espanyols de Santo Domingo, colònia que ocupà el 1801 Les necessitats socials de l’economia sucrera haitiana feren fracassar el seu govern revolucionari, malgrat que es revelà com un bon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina