Resultats de la cerca

Fou creat el 1929 i el primer president fou Rafel Escofet Les primeres activitats foren de caràcter social, a través d’excursions que s’han mantingut durant tota la seva història El 1931 organitzà la primera prova de ciclocròs i creà un equip de competició El 1932 formà part del pilot de la Volta a Catalunya Passada la Guerra Civil, tornà a l’activitat el 1939 amb l’organització del Campionat de Gràcia Durant aquesta època també s’inicià el concurs de l’elegància en bicicleta i altres esdeveniments de caràcter lúdic El 1942 organitzà el primer Premi Campió de Campions i, el 1945, l’edició…

Fundat el 1968 per Felipe Moreno, practica la lluita grecoromana, la lluita lliure i el sambo El 1971 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya de lluita, competició que ha organitzat tres cops 1982, 2004, 2010 La temporada 2010-11 guanyà la Lliga espanyola de clubs de lluita, primera vegada que un club català assolí aquest títol Ha estat considerat el millor club de lluita d’Espanya en tres ocasions 1972, 1975, 1982 Alguns dels lluitadors més rellevants són Pol Canudas, Sergio Polo, Daniel Marín, Kildare Pérez, Albert Botías, Sviad Svanidze, Héctor Rodríguez, Kevin Ferrón, Lasha…

És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el rècord de…

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya en iol de quatre 1953, 1955, outrigger de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958, i sis més de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Disputà el Campionat d’Europa 1953 i els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola Un cop retirat es vinculà al ciclisme, exercint d’àrbitre 1960-90, en la màxima categoria estatal de la UCI Directiu del Club Ciclista Tarragona 1967-71, fou fundador de la Federació Tarragonina de Ciclisme 1974, que presidí 1988 Fou president del Collegi d’Àrbitres de ciclisme…

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, on debutà amb disset anys al primer equip i també amb la selecció espanyola Ha aconseguit cinc Campionats de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2010, 2011 i dues Copes del Rei 2006, 2010, i ha estat vuit cops campió de la divisió d’honor 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2012 També amb la selecció ha participat en quatre Campionats d’Europa 2005, en què obtingué la medalla d’or 2007 i 2019, en què aconseguí la medalla d’argent, i 2009, en què finalitzà en la quarta posició i un Campionat del Món 2006, en què guanyà la medalla de bronze, i també participà en…

Començà a jugar al CTT Vilanova i posteriorment passà pel Bagà, l’School Saragossa, el CER l’Escala, el Frickenhausen alemany, l’Olesa i el CTT Borges En categoria infantil i juvenil acumulà medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya i d’Europa, i participà en un Mundial juvenil Ja en categoria absoluta, fou tres cops campió de Catalunya individual 2008, 2010, 2011, dos de dobles 2008, 2010 i dos per equips 2010, 2011 En els Campionats d’Espanya es proclamà campió absolut 2015 i aconseguí sis títols en dobles 2007, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016 i un en mixtos 2005, i l’any 2011…

Especialitzat en papallona, es formà al Club Natació Granollers i després passà pel Club Esportiu Mediterrani 2001, el Club Natació Canoe de Madrid 2004, el Club Natació Sant Andreu 2005 i el Club Natació Mataró 2006 Fou sis vegades campió de Catalunya de 50 m 1999, 2000, 2001, 2003, 2005, 2006 i cinc vegades de 100 m 1997, 1999, 2000, 2005, 2006 Fou cinc vegades campió d’Espanya un cop en 50 m hivern del 2004 i quatre cops de 100 m estiu del 2001 i 2004, hivern del 1999 i 2004 També fou recordista català i estatal en piscina de 50 m dels 100 m papallona Participà en els Campionats d’Europa…

Especialitzada en salts i proves combinades, el 1970 es traslladà a Barcelona, on reprengué l’atletisme, que havia abandonat el 1966 a causa d’una lesió Membre del Club Esportiu Universitari, fou campiona d’Espanya de salt de llargada 1973 i de pentatló 1973, 1976 a l’aire lliure, i tres cops més de salt de llargada en pista coberta 1972, 1973, 1974 També fou campiona de Catalunya de 100 m tanques 1972 i de salt de llargada 1978 a l’aire lliure, i de salt d’alçada 1972 i salt de llargada 1972, 1974 en pista coberta Entre el 1972 i el 1973 superà els rècords de Catalunya de salt de llargada i…

Començà a entrenar en la modalitat de salts d’obstacles i competí representant el Centre Hípic Les Ombries El 2002 debutà en l’alta competició i s’especialitzà en modalitats hípiques de doma western eslàlom a cavall, cursa de barrils i regnatge Guanyà el Campionat d’Espanya de regnatge en categoria critèrium 2011 Fou subcampiona estatal de regnatge en categoria open 2009, 2010 Es proclamà campiona de Catalunya d’eslàlom a cavall i de cursa de barrils en tres ocasions 2009, 2010, 2011 Fou subcampiona de Catalunya de regnatge en categoria amateur 2009 i open 2010 També fou subcampiona de…

Entrà al convent de la Mercè de Lleida 1888 i es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà el 1898, any que retornà a Espanya Exercí diversos càrrecs, entre els quals dos cops el de provincial de Castella 1906-11 i 1921-23 El 1912 fundà el Boletín Oficial de la Orden de la Merced , del qual fou director El 1928 anà a Amèrica a estudiar els arxius de l’orde Catalogà l’arxiu de Cusco, la documentació del qual aprofità per a publicar diversos articles sobre el tema Los mercedarios y los incas del Perú , 1931 El antiguo Patronato del convento de Cuzco ,…