Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
calibrador
Tecnologia
Instrument per a verificar de manera ràpida, senzilla i precisa si les dimensions d’una peça són dins de les toleràncies preestablertes, sense necessitat de realitzar-ne una mesura directa.
El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual dels…
Pont d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Pont medieval, situat a la capçalera del riu d’Anguera, sota les ruïnes de l’església de Sant Pere ECSA - J Bolòs Aquest pont es troba sota mateix de l’església de Sant Pere d’Anguera, a la capçalera del riu d’Anguera Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Pont El pont d’Anguera té una amplada de 4,3 m i una longitud d’uns 17 m La llargada de l’arcada és, però, d’uns 7 m i la seva alçada, fins a la llera del riu, és d’uns 4 m La sola del pont té un gruix d’uns 60 cm L’arc és format per dovelles amb una…
Sant Pere de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III…
Ungles
Anatomia humana
Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa…
Ricard Gascon i Ferré
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa realitzà Don…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
mesosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 40 i els 80 km d’altitud.
Alguns la inclouen en l’estratosfera alta, mentre que altres hi afegeixen l’estratosfera des dels 20 km És caracteritzada per l’absència de vapor d’aigua, per la rarefacció de l’aire la pressió baixa des d’1 mbar —als 50 km— fins a 0,01 mbars —als 90 km— i per la presència d’ozó Als 55 km hi ha una faixa càlida més de 100°C per l’absorció dels raigs ultraviolats esdevinguda en la faixa de Hartley, a partir de la qual les temperatures tornen a baixar, fins a assolir el mínim de -90°C als 80 km
salanc
Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre, encara que no sigui de sal.
revestir
Art
Tecnologia
Cobrir (alguna cosa) amb una capa, una làmina, un embolcall, etc, per tal de protegir-la, adornar-la, etc.
radiat | radiada
Micologia
Dit de l’estructura de molts líquens fruticulosos, caracteritzada pel fet que la capa gonidial envolta tot el tal·lus.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina