Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
apròtic | apròtica
Química
Dit dels solvents que, com el benzè, el clorobenzè, el tetraclorur de carboni, la dimetilformamida, etc, no accepten ni ofereixen protons.
fitosterol
Química
Nom genèric de cadascun dels alcohols d’alt pes molecular aïllats de plantes i que tenen uns 30 àtoms de carboni.
Entre altres, hi ha l’estigmasterol i el sitosterol Sovint són òpticament actius, insolubles en aigua i solubles en els solvents orgànics
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies…
alt forn

Esquema d’un alt forn per a l’obtenció de ferro
© Fototeca.cat
Tecnologia
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup, i la inferior, etalatge), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral òxids de…
astroquímica
Astronomia
Química
Aplicació de la radioastronomia i l’espectroscòpia a l’estudi de l’abundància dels elements químics en l’espai interestel·lar.
Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Obtenció de les begudes alcohòliques
Malgrat que consum de begudes alcohòliques sigui tan antic, l’alcohol no pot ésser considerat, com molta gent suposa erròniament, una substància natural, ja que no es troba tal qual en la natura Per a obtenir les begudes alcohòliques s’ha de recórrer a procediments més o menys complexos, bàsicament de dos tipus l’un d’ells és la fermentació de diversos vegetals i l’altre és la destillació dels productes obtinguts amb aquest mètode Mitjançant la fermentació s’obtenen algunes de les begudes de més consum en el nostre medi el vi, la cervesa, el cava o la sidra El procés es basa, simplificadament…
gasificació

Procés de gasificació del carbó per a produir energia elèctrica
© Fototeca.cat
Química
Procediment de conversió d’un combustible sòlid o líquid en un gas combustible per combinació parcial del carboni amb l’oxigen, amb la qual hom obté una mescla gasosa rica en monòxid de carboni capaç de recombinar-se amb més oxigen i produir, així, una nova combustió.
La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina