Resultats de la cerca

Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…

Estudià amb Tuttovale Manon i Girolamo Donato Fou organista a Brescia 1556-57, Sant Marc de Venècia 1557-84 i Parma 1584-1604 En aquesta ciutat ocupà el mateix càrrec a la capella ducal i, posteriorment, a la catedral i a l’església ducal de La Steccata Era considerat pels seus contemporanis el millor organista del seu temps La part més interessant de la seva activitat com a compositor estigué dedicada a la música per a orgue Escriví un gran nombre de composicions i conreà tots els gèneres toccate , canzone , ricercari , etc La seva tècnica fou transmesa gràcies als treballs dels seus…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…

De formació autodidàctica, fou una peça fonamental en la divulgació, a Grècia, de les noves tendències musicals provinents dels Estats Units, que comportaren l’arribada de nous universos sonors a un país musicalment isolat després de la Segona Guerra Mundial Creà la Competició Manos Khatzidakis de l’Institut de Tecnologia d’Atenes, que serví de plataforma de llançament de l’obra de compositors com I Xenakis, A Logothekis o Th Antoniou Vinculat a l’Òpera Nacional, l’Orquestra de ld’Atenes i l’Orquestra Experimental d’Atenes, la seva obra denota un equilibri entre una peculiar…

Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts en el setge…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com…

Estudià al Royal College of Music abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i en acabar el conflicte continuà els estudis amb J Ireland Durant les primeres dècades del segle XX, la seva música estigué marcada per la influència de F Delius i J Ireland, i treballà en peces petites i de caràcter líric Three Piano Pieces , 1919 De la seva obra cal destacar l' String Trio 1931, que establí el seu estil i el situà entre els principals compositors del moment Amb la Symphony in G minor 1934-37, començà una sèrie d’obres de més envergadura que demostren l’altra cara de la seva…