Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…
Enrique Miret Magadalena
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Teòleg, periodista i escriptor castellà.
Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…
André Ricard i Sala
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Membre d’ ADI-FAD des de la seva fundació 1960, en fou president del 1972 al 1974 Collabora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident El 1978 fou president fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors Professionals i el 1990 vicepresident del BCD Barcelona Centre de Disseny Treballa sobretot per al camp industrial Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact 1962, la pinça Arce 1964, el llum Tatú 1972, les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa olímpica dels Jocs Olímpics de…
Altres falcònids
Falcó llaner Falco biarmicus Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans és una mica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions 6 a les Illes 3 a Menorca el gener, el maig i el juny 2 a Formentera el maig i el juliol i una a Mallorca el setembre i…
Balena del nord
La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…
Rata-pinyada pipistrel·la falsa
Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors La rata-pinyada pipistrella falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus , però és tota ella una mica més gran La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell L’extrem de la primera incisiva depassa clarament la cúspide secundària…
El cargol poma
El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del gènere Pomacea són molt…
El marc geogràfic del romànic de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina