Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrel·la muntanyenca (Pipistrellus savii, punts vermells) i de la ratapinyada pipistrel·la falsa (P. nathusii) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La rata-pinyada pipistrel·la falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), però és tota ella una mica més gran. La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm. Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell. L’extrem de la primera incisiva depassa clarament la cúspide secundària de la segona. La dentició és la mateixa que la de la rata-pinyada pipistrel·la comuna.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 31 a 36,5 mm, cua de 30 a 40 mm, peu de 6,5 a 8 mm, cap i cos de 44 a 56 mm, envergadura aproximada de 240 mm; longitud condilobasal de 12,4 a 13,4 mm, fila dentària superior (CM3) de 4,2 a 5,3 mm, i pes aproximat de 6 a 9 g.
S’ignoren la majoria de les dades referents a la seva biologia, però hom creu que ha d’ésser similar a la de la rata-pinyada pipistrel·la comuna, excepte en la seva tendència més marcada a la migració; s’han detectat migracions molt llargues, a Rússia, que cobreixen uns 1600 km.
És considerada com una espècie centreeuropea, pròpia de climes temperats-humits. Se’n tenen poques citacions ja que és un animal poc freqüent. S’ha observat la seva presència a l’estany de l’Encanyissada, al S del delta de l’Ebre (Montsià), a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental); també se n’ha trobat un crani a Viladrau (Osona) i una petita població a Perpinyà (Rosselló). Cal assenyalar que totes aquestes dades són antigues, ja que pertanyen a les darreries del segle passat o bé al començament de l’actual. Pel que fa a la resta d’Europa, la rata-pinyada pipistrel·la falsa es distribueix principalment per la banda oriental.