La balena del nord (Balaenoptera borealis, a l’esquerra) i el Rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata, a la dreta) es distingeixen fàcilment per la silueta: la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic; la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades. La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes; tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics provinents de l’estret de Gibraltar que poden arribar-hi.
Eduardo Saiz.
La balena del nord o balena de Rudolph, és un rorqual de mida mitjana que té un pes aproximat de 10 000-15 000 kg. El dors i els flancs són d’un color gris fosc i, a la zona del ventre, hi té una taca blanca en forma de fletxa, molt característica. El llom, generalment, es troba cobert de taques blanquinoses en forma oval o circular.
Viu a les aigües fredes de tots els grans oceans. És relativament abundant a l’Atlàntic Nord, encara que les seves migracions irregulars no han permès d’establir els límits clars entre les diferents poblacions. A les costes atlàntiques ibèriques i a l’estret de Gibraltar, aquesta espècie ha estat sovint objecte de captura, però a la conca mediterrània només ha estat citada en una ocasió en què un exemplar d’aquesta espècie embarrancà en el delta de l’Ebre.
A més de copèpodes i eufausiacis, també es nodreix de sardines, mòlleres o d’altres peixos petits. Normalment, neden en grups d’uns dos a cinc animals, tot i que és freqüent veure’ls nedar en solitari. A les nostres aigües, la còpula té lloc de novembre a febrer i la gestació dura onze mesos. La lactància es perllonga durant més de mig any i l’interval entre gestacions no arriba als dos anys.