Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…
Jeroni Ferrer de Guissona
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta.
Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers Selva de vàries sentències , d’intenció moralitzadora i de caràcter popular Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències Barcelona 1623…
,
edificar
Bastir, formar sòlidament, una doctrina, una entitat moral, una teoria, una societat, etc.
teogonia
Religió
Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles.
La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més acabades de la tradició occidental destaquen l’homèrica i, sobretot, la d'Hesíode
verticalisme
Política
Sociologia
Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme.
S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument de control del…
idea
Part fonamental, substancial, d’una doctrina, d’un raonament, d’una obra, etc.
apriorisme
Filosofia
Doctrina gnoseològica que afirma la preeminència del coneixement a priori
sobre l’experiència.
catecumen | catecúmena
Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
Montesquieu

Montesquieu
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Nom amb què és conegut Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, filòsof i jurista francès.
Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina