Resultats de la cerca
Es mostren 2100 resultats
Arthur Michael Ramsey

A. M. Ramsey, arquebisbe de Canterbury
© The Ramsey Society
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb teòlegs i…
Miquel Ramis i Alonso
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Publicà El llibre d’apunts en la formació intellectual 1932, Al margen de El Criterio de Balmes 1934, En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset 1948 i Don Miguel de Unamuno 1953, entre altres
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part, entre el 1410…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…
Hombò
Cristianisme
Eclesiàstic de Barcelona.
Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès Excellent notari i callígraf, se'n conserven documents originals referents a Sant Cugat Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II de Castella pel bisbe de Vic Joan de Cardona
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina