Resultats de la cerca
Es mostren 2303 resultats
Concha Piquer

Concha Piquer
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què era coneguda la cupletista i actriu Concepció Piquer i López.
Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…
,
Pere I de Xipre
Història
Rei lusignanès de Xipre i de Jerusalem (1359-69), comte de Trípoli.
A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva absència Elionor…
Mònica Oltra i Jarque

Mònica Oltra i Jarque
© Corts Valencianes
Política
Dret
Política i advocada.
Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i altres partits Poc després…
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors,…
Antoni Careta i Vidal

Antoni Careta i Vidal
© Fototeca.cat / D. Campos
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber que dirigí en 1878-80 i Calendari Català on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…
,
Sant Andreu (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Vista interior, des de la porta d’accés, del que resta de la capella de Sant Andreu de Pineda de Mar N Ontiveros Capella en mines del municipi de Pineda, situada en una llenca del terme entre Hortsavinyà i Calella, cosa que fa que molts creguin, i fins i tot s’ha escrit, que pertany a Calella Mapa 38-15-394 Situació 31TDG692105 És accessible per la carretera que va a Hortsavinyà, i a uns 1200 m després que s’acaba el tram asfaltat s’arriba a un pla on comença un camí que s’enfila a la carena Es troba a uns 100 m d’aquest punt vers ponent, al mig d’un petit bosc cercat, amb les ruïnes…
Sant Eudatd de Ripoll
Art romànic
L’any 978, en temps de l’abat Guidiscle, els monjos de Ripoll varen endur-se al seu monestir les relíquies del suposat màrtir sant Eudald, que era venerat a Ax dels Termes Arieja, lloc on, segons la tradició, devia ésser martiritzat per ordre d’Àtila El segle XI algunes d’aquestes relíquies foren traslladades a la primitiva església de Santa Maria de Sorba, propietat de Ripoll, segons una inscripció que hi aparegué al moment de les darreres excavacions, cosa que ha fet crear unes hipòtesis un xic fantasioses sobre un suposat martyrium de sant Eudald en aquest lloc En realitat sant Eudald fou…
Santa Eulàlia de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent de la parròquia de Fontllonga Encara que no formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la desamortització eclesiàstica Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals hi havia els de Figuerola L’església degué passar a dependre del…
Castell de les Ventoses (Preixens)
Art romànic
Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats pel vescomte…
Primeres atencions del nounat
Si el nadó no presenta cap trastorn que requereixi una atenció especial, es continua amb les cures habituals Generalment es fa una neteja de la superfície del cos per a treure’n les restes de sang, membranes amniòtiques o líquid amniòtic, que podia haver quedat sobre la pell i que podrien afavorir el desenvolupament d’infeccions La zona que es neteja amb més cura és el llombrígol, ja que es pot infectar amb relativa facilitat i produir complicacions importants Per a evitar les infeccions, un cop net s’hi aplica un antisèptic Actualment no se sol fer aquesta neteja mitjançant un bany per tal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina