Resultats de la cerca

Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons…

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…

Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki  i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent  LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…

Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico , punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López, que reivindicaven l’herència de la Generació del 27  i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto 1946 i Mientras cantan los pájaros 1948, per a confirmar-se a Antiguo muchacho 1950, Junio 1957, Óleo 1958, Almoneda 1971 i Antes que el tiempo acabe 1978, Tres voces de verano 1980 Aplegà el conjunt de la seva poesia…

Jugà a l’Ajax d’Amsterdam del 1945 al 1958, i després de dues temporades al Zandvoortmeuwen, entrenà en dues etapes l’Ajax 1965-71 i 1975-76 i el FC Barcelona 1971-75 i 1976-78, i més tard els equips Los Angeles Aztecas, Bayern Leverkusen i Colònia, a més de la selecció dels Països Baixos 1974, 1986-88 i 1990-92 A l’Ajax coincidí amb una generació de futbolistes joves i de gran talent, liderats per Johan Cruyff, amb els quals posà en pràctica un estil de joc revolucionari, l’anomenat “futbol total” que feu guanyar a l’equip quatre títols de Lliga i una Copa d’Europa, estil que…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ha treballat en el departament de comunicació de la companyia Iberia Es donà a conèixer com a novellista amb Cerbero son las sombras 1974 i es consolidà com un dels narradors més destacats de la seva generació a partir de novelles com Visión del ahogado 1977 Papel mojado 1983 El desorden de tu nombre 1986 La soledad era esto 1990, premi Nadal El orden alfabético 1998 Dos mujeres en Praga 2002 El Mundo 2008, autobiografia novelada per la qual rebé el Premio Nacional de Literatura i Lo que sé de los hombrecillos 2010, entre altres títols En la…

Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…

Al juliol, es van celebrar eleccions legislatives, que va guanyar l’opositor Partit Popular Democràtic, amb 32 dels 47 escons, derrotant el governamental Partit Druk Phuensum Tshogpa, proper a la monarquia Tshering Tobgay va esdevenir el nou primer ministre del país, amb un programa pragmàtic que deixa en segon pla la “felicitat nacional bruta” i aposta pel creixement econòmic per vies convencionals El càstig al Govern es va relacionar amb un cert descuit de les relacions amb l’Índia, soci clau, i la millora dels vincles amb la Xina L’Índia, interessada en el potencial hidroelèctric del…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a…